Encara que, en general , avui no ha sigut un dia fi, he notat que el sol bategava càlid i l'airecel es podia olorar fresc amb la puresa d'anunci d'aigua ; a més, el compact-disc del cotxe - que fa mesos m'expulsa sense cap criteri obres d'art musicals en una avaria que millora notablement el meu alt nivell de paciència -, de cop i volta s'ha mostrat generós amb en Van Morrison, i el lleó de Belfast ho ha aprofitat per recordar-me la poètica del vam néixer abans que el vent i sempre serem més joves que el sol , i com el llibre que s'obre i et permet passejar per l'època d'Horaci i tancar-lo per retornar-lo als seus segles, així jo, he assaborit un bon rhythm and blues abans de retornar al meu futur particular el qual i com he dit abans, no ha estat gaire fi, avui. I això ha fet el dia millor, compensant-lo.
2 comentaris:
Que curiós, quan tinc dies cantelluts també els arrodoneixo amb Van Morrison. Deu tenir alguna cosa de medicinal.
La bona música sempre té propietats medicinals, i és un bon refugi quan venen maldades.
Per cert, que ja ha tret un nou disc, molt recomanable.
https://youtu.be/1GqszEwXPlc
Publica un comentari a l'entrada