Tardana

A la calç blanca d'una paret,

unes heures, un baladre...

i un roser.

Escanyada en l'ombra

de la seva tija més alta

- com una darrera paraula-

una rosa,

perfumada pel vent.

Dempeus al seu costat

té la meva alçada ;

me la miro com es mira

una reina,

serenament i confiada.

Emperò la marinada

posa música i la fa esclava :

balla Salomé

amb els seus set vels

de llangorosa vida.

Voluptuosa i amarga

m'hipnotitza,

m'amanyaga,

 m'empresona a ulls clucs

sense metzina,

mentre del meu coll

creuant la línia d'ombra,

la dalla enfila

com botxí d'ànimes

que creiem justes.

A la calç blanca d'una paret

unes heures, un baladre...

i un roser.

Davall, el pedrís,

ple de rosada.