(...)
pretens seguir : és una pretensió
com qualsevol altre. Crees un sil·logisme : tot amor és impossible ( premissa
major ) + l’impossible és amor ( premissa menor) = l’impossible és impossible (
conclusió ), amb lo qual penses si aquest terme mitjà que és l’amor pot
aplicar-se com a exemple de una segona figura de sil·logisme i si, amb lògica
aristotèlica l’impossible és realment impossible, amb l’amor fent d'intermediari i llavors te’n recordes de la ladyfantasy, rock simfònic del bo i
de les lletres que amb els anys has anat traduint , agafant a l’atzar en
moments desocupats, com el sunbeam , antònim del moonbeam, més harvest
i més d’acord al setí i a les seves nits blanques, les nuits blanches plenes
de insomni i reflexos ocasionals en les aigües de rius foscos, fanals de llums
deslluïts sobre llambordes riberenques, xopes de humitat que no de rosada, de
vidres trencats i retalls de poemes escrits com no podria ser d’altra manera,
al vent, bufant el suficientment lleuger per cobrir amb mans delicades colls d’esmalt
alçant solapes d’abrics llargs mentre talons alts segueixen fonent-se sota les
ombres fosques dels ponts damunt dels quals algú s’atura i sotja un judici
preliminar als seus pensaments emboirats de nicotina mirant de comprendre com res
s’atura de manera definitiva sinó que es besi, amb la comprensió fatal de la besada,
a la dona dels impossibles, traduïda en una llarga rapsòdia de vinil que un
plat purifica al gir pausat de l’obra amb un inici i un final, aquest the end
que ja ningú col·loca al final de cap pel·lícula per por de morir en l’intent,
més fatal encara que cette femme als ulls de la qual Baudelaire hi veia les
cisternes d’aigua dels seus neguits, i fins aquí puc llegir, d’aquests neguits
i d’aquest I love you brunyit d’anys de poliments, d’una opacitat
coneguda, elogiosa d’ombra, de perla passatgera trobada a cop d’apnea per tal d’arribar al fons d’aquell cor on ella
dorm i espera la matinada dins un llit desendreçat, mig buit d’angelada
nocturna, de finestra i cancell oberts, segats per la dualitat sil·logística, indefinida
de possibles i amb aires de guillotina del ...
trencallums
( ... )
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada