Els dies lents de llums brillants, la solitud del viatge de retorn. Les petjades amortides, elegants, del camell. El balanceig de la muntura, allunyant-se del centre del mon. Els pensaments d’aquells tres reis, servents del bon Déu. I la rosa dels vents, dispersant-los com grans de sorra en l’aire del desert.
El quart rei hi retornava cada any, tot obrint la porta del menjador. Fins morir. Llavors , en la nit aquella d'estels surant el cel, la cloïa quan tothom ja dormia, amb somriure de mag ... vingut d'orient.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada