Khàrkiv

 

 Extractes de la crònica de Plàcid Garcia Planas a "La Vanguardia" d'ahir, dimecres :

(...) Si la guerra, com va dir algú, és la tècnica d'introduir metall a la carn humana, l'hospital d'emergències número 4 de Khàrkiv n'és la demostració pràctica (...)

(...)" La guerra és cadascun de nosaltres" , afegeix amb el retrunyiment dels projectils de fons (...)

(...) en un imponent edifici tsarista apareix una botiga esportiva de peces d'Adidas destruïda pels míssils. Els russos han abatut els maniquins, que jeuen sota uns grans i sorprenents estalactites de gel : han rebentat algun dipòsit d'aigua i, quan ha caigut, ha quedat congelada.(...)

(...) ...al dipòsit de cadàvers hi ha tants cadàvers de civils que ja no hi ha prous bosses de plàstic. Tal qual. És obrir el porticó del carrer i veure desenes i desenes de cadàvers de civils jaient al pati, alguns en bosses i molts sense cobrir. La ciutat ha quedat molt buida, i ningú no reclama aquests cossos. Perquè els seus han fugit, perquè no saben que han mort o perquè estan sols a la vida. I els cementiris, diu la Maria, han quedat a la zona controlada pels russos.(...)

(...) Per la immensa plaça de la Llibertat, amb bombes de fons, només hi passa un jove amb patinet elèctric. (...)

(...) L'e-mail nocturn d'un amic remata aquest dilluns sense sentit. Avui, m'escriu, ha estat el dia mundial de la Poesia (...)

 Acabo de llegir la crònica diària a casa, mentre prenc el cafè en llet  cap a quarts de vuit del matí, abans de sortir cap a la feina. Admiro el saber fer del periodista, el talent i la valentia de ser allí,  preguntant-me si això no serà també literatura, perquè mai de la vida, per més que m' ho expliquin, no sabré el que és de debò una guerra. Cal haver-la passat, tal i com deien els avis. I el sentiment, com de culpa per poder esmorzar, anar a treballar, fer  la compra, dormir sota un sostre, em sobrepassa al llegir. I tantes guerres que hi han i que desconec encara. I també penso en la noia del patinet de la qual escrivia fa uns dies. Com canvia d'un patinet vist a Khàrkiv ...

Llavors és quan callo, i prefereixo no dir res.