El mapa, en si mateix, no defineix l’illa
sinó un recorregut. És un itinerari, un full de ruta cap a un destí incert,
perquè la X del final , de fet, no és tan clar que sigui un tresor. I l’illa hi és representada per noms, sense
una geografia aparent, només algun dibuix gargotejat de roques, arbres i aigua.
El nàufrag ho sap i alhora ho tem. I és per això que continua. Retrocedir seria
tornar al pes del passat , sovint demolidor pel sol fet de ser això, passat.
Per això travessa la muralla de roca per l’únic pas possible, un camí pedregós
que la natura ha obert capriciosament a mig camí de la vida i la mort. Amb la
seguretat ferma del qui se sap un supervivent amb poques esperances travessa el corredor cap a l’altre costat,
com qui va a cercar un altre paradís perdut, fins davallar a un coll on dues
parets granítiques l’arreceren del perill passat. El nàufrag està punt de
descobrir el final. Treu el mapa i mira la X , aquesta incògnita a la qual no
havia fet massa cas. Com Sherezade , fins ara només s’havia preocupat de seguir
el camí, d’allargar el seu periple dia rere dia, nit rere nit. El mapa, no assenyala
res més.
Així veu el mar, altre cop, i arriba a una
altre platja, on hi ha un cofre, mig enterrat a la sorra. L’home sap el què ha
de fer, sap el que hi ha al cofre, potser ha entès que ell ara és en Dawan, l’home
llum. Es mira la seva pell fosca i pensa en Jerba , en una dona i el seu fill
petit. En tot allò que un pot arribar a ser ; en els somnis, en el possible i l’impossible.
En aquella casa carregada de totes les vides passades, en la cadira que va
pintar un dia. I en els noms perduts, les cavernes, les tempestes, els tresors
l’aigua i les llacunes d’aigües cristallines ; les pors profundes , els camins
blaus i les dones de pedra; la solitud , el foc, les albades dolces, els
baobabs i la vida dalt dels arbres ; els somnis dels temps primigenis ; les
promeses i les bèsties que les ronden ; els llibres i la música ; la seva veu i l’illa.
Abans d’obrir el cofre, però, ha d’acabar la
tinta que li va ser confiada. Així que agafa la ploma, obre el seu llibre, i escriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada