" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


25/6/22

Ressenya

 Jesus,etc. ( Jesus don't cry, l'intitulo jo  mentalment ) sona al Poble Espanyol. Obro els ulls al cel, en aquesta hora de la tarda com aquell cel de l'Aurora, amb els seus dits de rosa, un cel de colors rosa i blau fonent-se amb el vol silenciós d'alguna gavina entre núvols blancs ; un cel d'imaginari, poc real, un cel estranyament pur, d'una suavitat de pell jove i tendre d'estiu. Un cel gens humà. Doncs dins aquest cel sona Jesus, etc. i jo miro al cel i després a l'escenari, a l'artista amb la seva guitarra i més amunt, al sorgiment de una estrella solitària. Sempre m'havien dit que a Barcelona no es veuen les estrelles. Es veu que no, a vegades se'n veu alguna també. I de les de veritat, quan de la lletra de la cançó sorgeix allò de que sí, tu tenies raó, cada una d'elles és un setting sun , cosa totalment certa. Foratemps. I després allò de que no et preocupis, you can come back everytime you want... 

I a cada cançó s'anava fent més fosc, fins que va arribar la nit i tant sols va quedar la música i el rètol lluminós de la banda, enmig de l'escenari, després de dues hores gaudint del grup aquest de Chicago que tant m'agrada . 




(foto : Estranger )