L'espera

 

Estar-se quiet i no esperar res. Potser, tan sols, el temps. Passa el temps lentament, a cop de sol amagant-se rere les muntanyes. Veig, llavors, un contrallum al marge del camí : espigues, flors seques, herbes...totes alineades en negre. Penso en ombres xineses, mogudes pel vent suau de la plana. El so de la màquina nova, al disparar, m’agrada ; és suau i quiet, poc estrident. Les fotografies resultants son boniques.

El paisatge és sec, no hi ha bassals, la terra crostada i les restes de les tiges segades, punxegudes, d’un color groc dur, cruixen sota les botes al trepitjar-les, amb un  obscur, quasi bé  demolidor so , una mena de missatge profètic de la llum mentre mor, un dia més. Regnes. Palplantat, espero el pas d’una au xisclant a l’ocàs ; m’imagino un cérvol a contrallum, amb la cornamenta ben perfilada, observant-me. Potser és l’efecte d’haver estat llegint aquests dies “ A la pell del llop”, de la Kerstin Ekman. El protagonista hi veu un llop ; es tracta d’un caçador suec, a les acaballes de la seva vida. Records de caça, de natura, d’ancestres i salvatgia. De llibres, també. Jo penso en un cérvol, una àliga, un mussol, però el cérvol, més tard, assegut a la gandula del petit pati emmurallat de verd, se  m’apareix emmarcat per la llum de la porxada, mirant-me sense reticència. Tant difícil fora això com que jo escrivís bé.

Com Pessoa, per exemple, força inintel·ligible de vegades però transmetent la certesa, la veritat, l’autenticitat de les paraules bellament escrites.

“ Així, entre els murs alts de l’audàcia absurda, a les rengleres d’arbres i en els ensurts d’allò que es neuleix, un altre que no fos jo sentiria dels llavis trists la confessió negada a millors insistències “  .

Els murs alts de l’audàcia absurda...poca gent escriu així de bé. Pessoa era poeta, pel que sé, però aquest “Llibre del desassossec “ és, llegit amb la precaució i el distanciament necessaris, un llibre que se’n podria dir de vers lliure. I el protagonista, que escriu una autobiografia sense fets, podria ser jo. Podria, en certa manera, tot i que no. Jo espero el cérvol i mentrestant trobo ombres xineses. El sol i la llum segueixen al darrera, amagant tots els seus secrets.