(...)
Papalloneja
el desig dins el calze, com música dins la nit. L’ésser es distreu de tot el
cansament dolç d’un primer dia de treball, a mitges tintes, paraules de
benvinguda esmorteïdes per la tarda acabant de pintar un moble, una finestra,
una fotografia d’un capvespre en blanc i negre, el natural descoloriment dels mites, cromàtic d’esperances
i nuvolades inexistents, xafogor dolça de suor a les parpelles, perlada en uns
braços de morenor sobtada, cobrada d’un sol llunyà, d’una mar vista cinc
segons, més a prop que mai i ... de sobte, llunyana. Cervesa fresca en copa
petita, escumosa d’un primer glop llarg i gustós, del raïm acabat de collir i
les figues, dolces per fi. Crida el Fogerty cercant la llum i la llum m’encega
tot el dia fins que arriba la nit amb la seva espelma a la finestra, els ulls
mig clucs, dorments de vida, cercant repòs. És diferent de la dels passejants nocturns,
agafats de la mà, sense res més que el quart de lluna lliurant-se a tots els
moments foscos , sense pes, de l’univers ? El mapa de totes les llegendes
passades s’estén sota uns ulls volgudament glaucs, allí on descansen les penes,
els neguits, les darreres desesperances però tanmateix llargues llums dins nits
com aquesta, com fars, com son, volgudament , els teus
llagrimalls
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada