Mr. Bones

 

" Se quedó allí esperando a que acabara, observándola con esa mirada estoica y sombría que los perros llevan dirigiendo a las personas desde hace cuarenta mil años ".

Paul Auster, " Tombuctú" ( 1999 ) ( Ed. Seix Barral trad. Benito Gómez )

1989

Dissabte, cap al tard, pujava pel Tomaset tornant de l'hort, els auriculars posats- fet, d'altra banda, poc habitual  - quan , al capdamunt de les escales, il·luminada pel sol travessant el curt passatge d'oest a est, vaig veure una figura femenina que se m'apropava, jove, vinguda de no sé on. La mirada, inconscientment va anar a parar al terra - amb els anys hi ha costums que vaig aprenent d'evitar desistint a l'instint propi del fracàs - però, just uns segons abans de creuar-nos  un dubte em va fer rectificar i alçar l'esguard mentre per les orelles la cançó parlava d'un love match with the moon al precís moment d'enxampar uns ulls blaus mirant-me directe als meus. La noia - o potser la dona - semblava sortir d'una època passada, vestida amb conjunt texà amb esportives blanques, cabell curt - arrissat ?- i ros, sense auriculars, ni mòbil ni gos per passejar ni res que no fos ella. Va ser un moment. Jo em vaig girar un moment, però el sol m'encegà i la figura desaparegué tot baixant els vint-i-quatre graons del Tomaset. 

Tornant cap a casa, carrer avall, vaig adonar-me  que no hi va haver cap sentiment especial, només el breu plaer reconfortant d'un matx perdut en el temps, sense love ni moon ni res més per recordar, aquella impossibilitat remota fent-se realitat, el dolç convenciment del destí - cal dir-ho, una mica amarg també - finalment  acomplert.  

Breviari ( XIV )

 

·         “Neteja’m la memòria, si us plau, que sinó  aquest trasto no funciona “- em diu la mare per donar-me tot seguit el seu mòbil -. Per un moment m’he espantat una mica.

·         Arriba un circ a la ciutat : Circo del terror “. “Apto para todas las edades” “ familiar”, diu als cartells que l’anuncien sota la imatge d’un zombie.

·         Pessoa , citant Tarde : “ La vida és la recerca de l’impossible a través de l’inútil “. Em fascina pensar que pugui ser veritat.

·         Hi ha llibres que son com focs d’artifici : mentre els llegeixes vas fent Oh !, oh!, oooh!. Llavors s’acaben i ja està.

·         Les meves misèries són les meves pors. Por, bàsicament, a no poder passar sense elles, a no ser capaç de viure sense elles.

·         El segle passat ja comença a ser el segle XIX de quan era petit. El 1868 és més a prop del 1968 del que em pensava.

·         El Trabal és mort. El Joan és mort. La senyora Antonia és morta. I l’Emília també. Tot un rosari de rostres de gent gran amb qui topava per fer la xerrada quan anava a l’hort. Hi ha d’haver-hi un bon hort, allí dalt, per tanta bona gent.

·         Lo dels embassaments és com el meu compte bancari : ja pot ploure tres o quatre dies seguits que al cap de res ja torna a estar igual ( o pitjor ).

·         El fracàs, sovint, té voluntat pròpia. Els entesos, d’això, en diuen manca d’autoestima.

·         Avui he acabat de llegir el tercer volum dels Assaigs de Michel de Montaigne. Al guardar-lo a la prestatgeria amb els altre dos, miro per curiositat quan vaig comprar el primer. 2011. Tretze anys llegint-lo, temps suficient per considerar-lo un amic, sinó fos que ja és mort. O no ?

·         És el nou alcalde del poble, en un sopar d’amics ens diu que en un any ha fet més de cinquanta casaments. Un de la colla li pregunta quan dura més o menys el casament. Alguns cops tota una vida ! salta un que no estava massa al cas.  

·         Condemnar l’oblit o bé agrair-li la seva funció ? Sovint m’oblido del fet que , en el fons, no soc res.

·     “Mon pensament, quin esgarriat me’l feu ?” ( Josep Carner, “ Nocturn “ )

·     Probablement a ningú li agrada de ser un perdedor. Per això la majoria abandona. Què se n’han fet, dels cementiris de cotxes ?

·         Aquesta idea de la casa com un vaixell. I aquesta altre de veure-la salpar. Em falta lleugeresa d’esperit.

·         L’home, em diuen, és professor de tennis. El veig tirant pilotes amb la raqueta al seu gos en un camp que hi ha davant les casetes d’estiu. Així s’estalvia de passejar-lo, em diuen. Això i la piscina, no sembla fer res més durant les vacances, acaben dient. Ens saluda somrient, tot aixecant la raqueta. Sembla feliç.

·         Oli d’oliva en esprai. El que em faltava per veure.

·         Els errors fan de la vida el que una màquina del temps : retornar al passat amb l’esperança d’arreglar el present per millorar el futur.

·         Una feina descansa l’altre, vaig llegir no sé on. Un bon consol pels treballadors, penso mentre pelo unes patates després d’un dia dur a la feina.

 

Ad hoc

 

De sota el ràfec

pren vida el primer matí :

l'ocell ja vola.