· “Neteja’m la memòria, si us plau, que sinó aquest trasto no funciona “- em diu la mare per donar-me tot seguit el seu mòbil -. Per un moment m’he espantat una mica.
· Arriba un circ a la ciutat : Circo del terror “. “Apto para todas las edades” “ familiar”, diu als cartells que l’anuncien sota la imatge d’un zombie.
· Pessoa , citant Tarde : “ La vida és la recerca de l’impossible a través de l’inútil “. Em fascina pensar que pugui ser veritat.
· Hi ha llibres que son com focs d’artifici : mentre els llegeixes vas fent Oh !, oh!, oooh!. Llavors s’acaben i ja està.
· Les meves misèries són les meves pors. Por, bàsicament, a no poder passar sense elles, a no ser capaç de viure sense elles.
· El segle passat ja comença a ser el segle XIX de quan era petit. El 1868 és més a prop del 1968 del que em pensava.
· El Trabal és mort. El Joan és mort. La senyora Antonia és morta. I l’Emília també. Tot un rosari de rostres de gent gran amb qui topava per fer la xerrada quan anava a l’hort. Hi ha d’haver-hi un bon hort, allí dalt, per tanta bona gent.
· Lo dels embassaments és com el meu compte bancari : ja pot ploure tres o quatre dies seguits que al cap de res ja torna a estar igual ( o pitjor ).
· El fracàs, sovint, té voluntat pròpia. Els entesos, d’això, en diuen manca d’autoestima.
· Avui he acabat de llegir el tercer volum dels Assaigs de Michel de Montaigne. Al guardar-lo a la prestatgeria amb els altre dos, miro per curiositat quan vaig comprar el primer. 2011. Tretze anys llegint-lo, temps suficient per considerar-lo un amic, sinó fos que ja és mort. O no ?
· És el nou alcalde del poble, en un sopar d’amics ens diu que en un any ha fet més de cinquanta casaments. Un de la colla li pregunta quan dura més o menys el casament. Alguns cops tota una vida ! salta un que no estava massa al cas.
· Condemnar l’oblit o bé agrair-li la seva funció ? Sovint m’oblido del fet que , en el fons, no soc res.
· “Mon pensament, quin esgarriat me’l feu ?” ( Josep Carner, “ Nocturn “ )
· Probablement a ningú li agrada de ser un perdedor. Per això la majoria abandona. Què se n’han fet, dels cementiris de cotxes ?
· Aquesta idea de la casa com un vaixell. I aquesta altre de veure-la salpar. Em falta lleugeresa d’esperit.
· L’home, em diuen, és professor de tennis. El veig tirant pilotes amb la raqueta al seu gos en un camp que hi ha davant les casetes d’estiu. Així s’estalvia de passejar-lo, em diuen. Això i la piscina, no sembla fer res més durant les vacances, acaben dient. Ens saluda somrient, tot aixecant la raqueta. Sembla feliç.
· Oli d’oliva en esprai. El que em faltava per veure.
· Els errors fan de la vida el que una màquina del temps : retornar al passat amb l’esperança d’arreglar el present per millorar el futur.
·
Una
feina descansa l’altre, vaig llegir no sé on. Un bon consol pels treballadors,
penso mentre pelo unes patates després d’un dia dur a la feina.
