Aquest matí vaig una mica tard, el suficient - cinc o sis minuts tan sols - per veure com el sol enlluerna un grup d'ametllers damunt el talús de la carretera ; son encara florits, però una intensa i diminuta verdor envolta la blancor que va desfent-se i caient damunt l'asfalt del matí, cobert d'ombra. Es parla molt dels ametllers florits però poc d'aquests primers brots de les fulles, i menys encara de com mariden, un parell o tres de dies, amb la flor més primerenca : dins el destí de les coses vives l'adéu d'unes és la benvinguda d'altres, principi i fi, fugacitat vestida d'eternitat. Bellesa instantània, com el cant dels ocells escoltat del llit estant, ben a les fosques. Com moltes d'aquestes coses, no dura gaire estona, perquè la percepció dura el que triga a passar el cotxe per aquest tros de mon paralel, abans d'entrar a la gran ciutat, on res d'essencial canvia massa. La música que escolto parla de seguir ballant.
https://music.youtube.com/watch?v=2mJKZRgaTPM&si=XQjvmclGfH9EL1XL
( el youtube ja no inserta videos al blogguer, això és que no els hi deu sortir a compte fer-ho).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada