" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


6/9/10

Desordre


Encenc per primer cop les curtes al tornar al vespre. En dos o tres dies els pocs minuts perduts de llum diària s´arrepleguen sobre les vuit tocades. L´aire circula, com els núvols al cel, que el van tapant. Dotze hores abans, sense ser tocades encara les vuit, ara del matí, no he abaixat els vidres del cotxe. No hi he pensat fins que he fet el gest maquinal de pujar les finestres. A la ràdio, el programa musical dels matins tornava després de fer vacances. Ja no me´n recordava. Les dues darreres setmanes sonava el Flor de Pasión ,en diferit. Música prehistòrica de finals dels cinquanta i els seixanta. També fa un temps que algun dia escolto el Preludi, de Catalunya Música, amb l´Olga no sé què de presentadora, que té una veu de senyora de seixanta anys, i en canvi, la vaig veure a una foto no fa gaire a la web, i és una noieta que deu sobrepassar la trentena justet justet. Fa temps que no escolto les notícies pel matí. Bé, ni al matí, ni a la tarda ni al vespre. Ho vaig deixar estar, ara només llegueixo el diari el cap de setmana : les sabatinas intempestivas del Morán, l´article del Trapiello, el Juliana, l´Alcoberro i la Rahola, que em fa riure una estona. I les notícies per sobre, de reüll. Poca cosa més, el Culturas de tant en tant i el Babelia del País, quan esmorzo al Viena algun Dissabte perdut. No sé perquè explico aquestes coses, a qui li pot interessar ? Potser algú que pateixi d´insomni, ves a saber. Però del que es tracta és d´escriure, avui. No sé perquè, però escriure ja em va bé ara, sigui el que sigui.

Surto a fora havent sopat. Han caigut quatre gotes, i fa aquella olor humida de quan plou lo just per embrutar-te el cotxe. No falla qüasi bé mai, Dissabte me´l vaig rentar . Els plataners del carrer tremolen lleugerament, i em quedo mirant una estona com llampegueja cap a l´est. L´olor aquesta és com premonitòria, com lo dels vidres i les llums del cotxe. Està bé perquè és diferent. El terra lleugerament xop ja fa diferent aquest Dilluns, com una ombra que he vist juganera sobre una roca, com els llamps i una trista notícia que he rebut fa una estona. Potser també algun estat d´ànim decaigut tot llegint algun blog. Això també el fa diferent.

Torno a l´ordinador cantussejant la tonada d´emisió del Flor de Pasión, pensant en si val la pena que algú llegueixi tot això. L´acabaré eliminant, tard o d´hora. El Juan de Pablos és un crack de la ràdio. Te l´escoltes més a ell que la música que posa, sembla que t´expliqui un conte o reciti Shakespeare en comptes d´explicar-te històries de cançons perdudes. Com no l´he vist mai, me l´imagino com el Charles Laughton, l´actor anglès. Deu tenir alguna cosa seva, entre cínic i falsament petulant. Però en fi, que acabo. Volia escriure sobre l´ordre de les coses, de sobre com un joc de finestres i llums semblen canviar les coses, i acabo posant una cançó de l´Adriano Celentano. Una mica psicodèlic, tot plegat. Deu ser cosa del temps, que fa moure els penells de les teulades de les cases.

La pluja, ara, torna a caure amb una mica més de força. Sempre m´ha semblat com una ovació.

Bravo, Adriano !

6 comentaris:

PS ha dit...

No m´havia parat mai a llegir la lletra de l´Azzurro, em semblava una cançó patxanguera i avui he vist que té un toc de tristesa.
I també de desordre, com les pinzellades que escrius ( sàviament ordenades).
Deu ésser el temps que vol canviar el que provoca aquests estats i fa que ens sentim caminant endarrera, com els crancs.
Al menys tu ho has pogut descriure, jo ni això, sequera absoluta.
Buongiorno!

neus ha dit...

Tornant a casa ahir al vespre vaig ser conscient de que la llum ja no era la mateixa que la setmana anterior; just quan em posava al llit (després d'empassar-me una pèli carrinclona) va començar a ploure, bé ploure... va fer quatre ruixadetes d'un minut més o menys, com onades de pluja... ignoro si més tard hi va tornar, ja dormia. Però que bé que han anat aquestes quatre gotes i amb una mica de sort avui hi tornarà...
Espero que, per compensar, rebis una bona notícia també.

http://www.youtube.com/watch?v=elouQEoiCD0

una abraçada

Macondo ha dit...

Ostres!quan temps fa que no l'havia sentit. Azurro, azurro, tinc el dia, deu ésser el canvi d'estació com diu l'Elur.
Però és cert el que diu el País Secret com a mínim ho has pogut escriure. A mi últimament em costa molt.Espero que els teus ànims s'encomanin, i si no seguiré escrivint dins del meu cap.
Segueix encomanant.

Estranger ha dit...

Bungiorno. Tú escrivies això ahir i mentre llegueixes això segur que tens noveis idees al cap. i que sàpigues que els crancs no caminen enrera, ho fan de costat. Sembla mentida, una dona de mar com tú, que no ho sàpigues.

-----------------------------------

Una peli carrinclona, feia temps que no ho escolatva. Avui ha tornat per aqui. Tindries que haver vist fa un parell d´hores la de llamps i trons i vent i pluja que queia. Ara em penso que pujen a visitar-te.

M´ha agradat molt, la pluja que m´envies.

Una per a tú, i bons canvis també.

-----------------------------------

Avui em trobo molta sequera internauta. Espero que la pluja et recobri les muses inspiradores. Jo segueixo desendreçat.

-----------------------------------

Pilar ha dit...

Cada una de les frases del que has escrit formen el traçat d'un autoretrat. Et transpuntes entre les lletres de manera intermitent, la qual cosa m'ha fet somriure amplament.
Aviat vindran les pluges i el gran esclat de colors que és la tardor.
Continua escrivint, encara que creguis que no dius res.
M'agrada molt el Celentano. Gràcies.

Estranger ha dit...

Dona-li les gràcies al Juan de Pablos, Pilar. A mi també m´agrada aquesta cançó, i sempre sempre tot el que dius.

Gràcies a tú.