" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


11/9/10

Estiu

.


El cel semblant a una pissarra mal esborrada, de quan l´esborrador s´ha quedat a la lleixa pendent d´espolsar i arriba la primera classe del curs . L´ambient sèc, clàssic del prelitoral, és d´una evidència de llibre de text entre els roquetars de baix relleu, per on els corriols deambulen entre alzinars i pins encara més baixos, alguns com bonsais gegants, de verd lluent i escorça ample i ben definida. El recorregut té un cert desnivell, i a estones, quan el vent es deixa anar per alguna bafarada sobre les copes atapeïdes, simula el camí com si fos de ronda marina, amb el so permanent del mar bressolant els sentits.

La calor és agraïda, la suor és la del cos en moviment: una lleugera pàtina al borrissol de les cames, al front, a l´esquena...s´esborra als pocs minuts d´aturada. El camí és un joc per destriar olors, instal.aldes dins l´aire càl.lid, més calent encara que tebi; fragàncies alliberades per l´aigua de les primeres pluges de Setembre. Les pinasses, romanins, farigoles, badianes...encimenten humus delicats de fons d´estiu.Aquest sembla empenyorar a la terra els seus elixirs pacientment guardats, a canvi no només d´enfruitar els seus perfums per endolcir records sinó també amb la secreta voluntat d´allargar uns dies del que ja sembla el darrer cant del cigne : el de les papallones i les petites llagostes fent de sherpas pel qui camina ; el de les mosques brunzint en les voltes obagues i humides ; el de l´esquirol gros i de cua vermella rossegant les darreres pinyes madures; el de la figa negre endolcint el seu cor vermell. El de la gla i la castanya, enfortint-se dia a dia.

Es camina filtrat pel sedàs del bon temps. N´és potser el dia que s´assaboreix més, com és ara el gust i la varietat de la fruita, amb els primers raïms regalimant als bols de les cuines. La frescor dels bosquets travessats és simbiòtica d´aquesta darrera calor, pujada del càlam de la terra per la progressiva llargada de les nits. La sequedat és pura, mediterrània, pulmonar. Les móres ennegreixen, les baies son rojes. L´estiu perdura, indecís, com voleien indecises les ales de les papallones, sense fer soroll.

6 comentaris:

neus ha dit...

Les papallones també migren, no deixa de ser curiós doncs tenen una vida força efímera. A Mèxic no són tan silencioses com aquí, almenys les papallones monarques.
Avui no m'he adormit... anirem a guaitar un bon paisatge, a fer una mica de cames i fer unes quantes fotos.
Espero trobar mores, em tornen lera!
Ara sí que l'estiu s'acaba i és quan hi mig faig les paus, m'agraden aquestes temperatures (d'aquí unes setmanes si no han canviat em queixaré, sóc així, un defecte de fàbrica com qualsevol altre... en fi, m'espera el cafetó)

Bon dia!!

Pilar ha dit...

Tot queda suspès en aquest cel pissarra, a mig esborrar. Els colors, les aromes, els sons, els silencis...
T'imagino caminant per un sender de bon temps que s'obre per encabir-te i mostrar el que atresora. Crec que escull molt bé els seus caminants.
Avui has compost una brisa frecas pels sentits.

Estranger ha dit...

No és pas un defecte, és que té que anar canviant, sinó, maldita la gracia, que diuen. Ara que ho dius, si que ho he sentit a dir, que les papallones emigren. El que no estic segur és si ho fan totes. Sempre les veus tant fràgils...

Bon dia hagis tingut, matinera.

-----------------------------------

És que així és com era. La veritat és que no se´m va fer gens llarga ni cansada. La vaig retallar, perquè m´esperaven a dinar, però em vaig retrobar amb un ambient una mica perdut, els dels matins passejant pel bosc.

Gràcies !

-----------------------------------

neus ha dit...

ha sigut un matí esplèndid, gràcies :)

hi ha, pel youtube, un video d'un grup gravat enmig de la migració de la papallona monarca... aviam si el trobo... ha sigut més fàcil del que em pensava
http://www.youtube.com/watch?v=jqYMRcnLU0o

PS ha dit...

Aquesta foto, ampliada és esplèndida. Em fa gràcia veure com han rosegat la móra de la dreta i han deixat intactes les altres, esperant suposo que ennegreixin totalment. És sàvia la natura.

L´escrit...fa venir ganes de viure.Jo només demano una treva, que s´allargui aquest final d´estiu agradable fins a finals de setembre per a poder gaudir-lo plenament, i que llavors entri la tardor amb tot els colors i les flaires, però sense gaire fred.

Estranger ha dit...

Gràcies Elur. El miraré ( ara no em deixa agafar-lo directament ). Si és monarca, oju !

-----------------------------------

Esperem que s´allargui uns dies més, doncs. I que el fred trigui una miqueta més. A mi ja m´està bé, si arriba gradualment. De cop és una mica més emprenyador.