La finestra contradiu el pas del temps vetllant les flors dins l´estança. El vermell de les flors contradiu l´estiu de fora, fa pensar que a l´hivern no tot és mort. La pintura verda supura la fusta , com la crosta d´una ferida, i contradiu cridanera els estatus de bellesa de les revistes de decoració. Altrament, si passessim revista al cor, potser no hi trobaríem un vidre tant nèt on s´hi reflectissin el blau i el blanc pertanyents al nom d´allò sabut de sobres, i si aquest vidre hagués de contradir alguna cosa potser seria el mateix reflex d´aquest pensament.
Les contradiccions sorgeixen, continuen, com nafres de la mateixa idea de bellesa que dóna la finestra verda.La nafra de l´arrebossat esquarterat allibera la paret de pedres incompresiblement tapades durant anys. La bombeta groga, ara apagada,és de les que ja no s´estila, però roman penjada d´una tirallonga verda on d´altres bombetes de colors vius il.luminen sense vergonya l´alegria imaginada a les nits fredes de Nadal. L´alegria de quatre bombetes enceses de colors, no es contradiu pas amb l´altre alegria, la dels gratacels il.luminats a les nits més curtes entre tones de ciment de la ciutat més gran ? Mai una bombeta m´ha semblat més ben formada i bella, mai tant ben col.locada dins l´aire que la separa d´aquesta finestra.
L´ombra de la bombeta és dintre la finestra . Contradiu el negatiu la llum que la rodeja el positiu del seu relleu nítid, definint-la sense edat pròpia. L´edat no importa perquè la bellesa no en sap, de les invencions dels homes. Qui pensi això s´adona que el seu és un pensament sense temps precís, vague absolutament, d´una vagància d´estar assegut en una banc observant una finestra verda sense fer res més, sota un bona ombra d´un bon arbre de Plaça Major d´un poble, al final del camí d´un altre poble, d´una altre plaça, d´una altre façana i d´una altre finestra.
Una altre finestra d´un altre estiu i d´un altre mes d´Agost. El més curiós ( i contradictori ) és que la finestra sembla sempre ser la mateixa, com la vaguetat del que fa vacances. Però com bé deia l´Einstein, mai és ben bé així: l´espai i el temps són coses relatives. Encara més, suposo, enmig del record d´una finestra verda en ple mes de Setembre.
6 comentaris:
La bellesa inmarcessible d´aquesta finestra no contradiu gens la vaguetat dels pensaments dispersos ni l´encadenament d´imatges i espais temporals.Ha sigut com un petit viatge d´anada i tornada, entre agost i setembre sense moure´s del lloc.
Tot i així m´has fer escarquillar les neurones i això en un matí de dissabte gris i pastòs, té mèrit.
Ah, i una cosa...saps que aquesta finesta és digna del millor reportatge de qualsevol revista de decoracio d´aquestes que ara en diuen "vintage"?
Bon dia!
Doncs deu ser veritat que això de l´espai i el temps és relatiu. Si la finestra ja n´ha obert una altre a l´Empordà, estic content, en un Dissabte gris i pastós també al Vallès.
Bon dia també per a tú A.
"L'edat no importa perquè la bellesa no en sap, de les invencions dels homes"
com m'agrada aquesta frase Estranger!
al primer cop d'ull m'he pensat que les flors vermelles eren bitxos penjats en procés d'assecar-se :)
m'agrada molt aquesta foto, molt!
gran post. una abraçada.
Tu en saps molt de bellesa, Elur. Les teves fotografies sempre m´ho demostren.
Abraçada.
La bellesa de la fotografia no es contradiu amb la del teu pensament. Les dues s'uneixen per crear i recrear-se emmirallades. Com la bombeta i la seva ombra, que és el que m'ha cridat més l'atenció.
Bona setmana, Estranger.
Mira, ara em penso que hi ha hagut una encesa de llum, a la bombeta del post.
(somric)
Bona setmana també per a tú, Pilar.
Publica un comentari a l'entrada