Tots dos han sortit
de dins el bosc.
Atrets, qui sap si
per l´amplitud de mires,
a camp obert
s´han sentit sols,
i vulnerables.
No és casa seva.
Ella s´atura
Ell també
Ells ulls dialoguen
un breu instant.
I sona la música...
5 comentaris:
Crec ( vaja, n' estic segura) que m' acabes de robar un post.
Busca Rilke, el llibre de les pàgines satinades, trobaràs La Cèrvola. Amb aquesta música exactament, una idea que porto al cap fa molt temps sobre una experiència viscuda i alguna foto que he trobat a la xarxa- no vaig tenir la sort ni la perícia de poder fer una foto pròpia- volia fer alguna coseta....només la tinc embastada.
Si algun dia la publico, ho veuràs de seguida.
Bé, i ara el que importa: t´ha quedat preciós.
Si és una experiència pròpia, segur que no serà robada, potser, en tot cas, compartida en la distància.
Saps ? M´has fet buscar versos en menys de dos díes, i en feia més - de temps - que no en buscava. Te´ls posaré altre cop en francès, aquest cop originals, que sempre són més bonics i així practico una mica :
Mais je reviens encor, je recommence,
ce franc retour libère mon regard.
( amb la música de fons sona molt bé )
(pag.125)
És que era un "robado" no un "posado" que diuen els paparazzis, un encontre feliç entre els ulls d' un cèrvos i els meus que va anar més enllà de la topada i l' espectació. En llegir el teu ahir em va semblar que era un instant molt igual.
Buscar versos és un joc entretingut i agradable, un etern recomençar.I aquesta cançó és d' aquelles que acompanyen de grat qualsevol moment del dia, sobretot quan estàs tranquil i no et canses mai de repetir.
Bona setmana
...comença el ball.
Preciós i subtil, com sempre.
Doncs a ballar s´ha dit !
Feliç any nou, Pilar.
Publica un comentari a l'entrada