No és que començi res. No és que acabi res, tampoc. El que faig no és sinó continuar. Algun home savi va dir que el present només és el vincle que uneix passat i futur . Una carretera per on es camina potser és la metàfora perfecte del pas del temps, del present continu, d´aquell pas a pas i amb bona lletra de quan resseguia els quaderns de cal.ligrafia.
És per això que continuu, tot i que sovint les carreteres per on transito no siguin com aquesta: planeres , obertes i sense marcar ; amb expectatives allí on es perden, a punta d´horitzó.A pesar dels pesars, no em queixo : com deia un altre home savi, tot es pot fer si es fa amb mesura, i és per això que jo, definitivament, no sóc cap savi, perquè voldria tornar sempre que volgués a carreteres com aquesta, fins a l´avorriment. M´adono de la meva falta de saviesa, un problema del continuar fent el mateix camí és que les pròpies limitacions es van fer més evidents a mesura que s´avança. Les falses modèsties, com les aparences, van per altres camins.
Pel demés hi han els mapes, les bitàcores o les màquines de fer fotos. Hi són només per unir vincles, per canviar-los o simplement, per tornar-los a somiar.
( voltant per la Cerdanya francesa, 04-01-2014 )
( entrada número 500 )
2 comentaris:
Et queda molt per córrer encara per ser savi, caminant només som aprenents.I el futur l'anem fent cada dia, vivint el present i amb l' experiència del passat.
Recorda què diu el Viatge a Ítaca.
Espero i desitjo que hagis tingut una feliç i reparadora estada a la Cerdanya.
No vull fer-me massa el savi, que llavors tot bé del revés. Ara, caminar, espero seguir fent-ho durant un quant temps encara.
I res, potser em topo amb alguna sireneta o alguna deesa amb ganes de segrestar-me. Però vaja, diria que més aviat no...
Publica un comentari a l'entrada