Planta baixa

A l´ascensor, amb tres persones grans, força grans. Convidat de pedra, vetllo la història, com el guardià aquell. L´ascensor que baixa,  entaforat al bloc de pisos, enmig del barri ; d´un barri i d´una ciutat. Per extensió, un país i un continent, per ficar-lo en un planeta rodó voleiant dins una galàxia. Diminuta galàxia, potser tant petita com un ascensor. 

Planta baixa. Sortim a l´exterior. Miro el cel. 

Ells no. De memòria, encara en tenen molta. I xerrera, la que vulguis.