Schubert.
Una lieder prou coneguda que per alguna raó sempre associo a Itàlia.
L´Ave Maria encara a les orelles, abans de la primera trucada, amb
el sol que ja em fa tancar la persiana de darrera la taula de la
feina, indicant-me que ell també comença a respirar altres zones de
la seva el.líptica avançant minuts cap al seu tron que tanta gent
sembla enyorar, potser no tant com l´arbre-referència del
capdamunt del carrer joiosament nu de branques contrapuntejat pel cel
turquesa polit ja lliure dels dits de rosa homèrics pertanyents
encara al més enllà del dia d´avui, indestructible advocat de
causes perdudes, realitats paral.leles que potser un fràgil dibuix
sobre un paper imprès amb impecable lletra verdana, enemiga acèrrima
de la romana, pot alliberar d´aquest futur que voldria incert però
té la certesa limitada del vuit a una i del tres a vuit sense volta
de full, o si més no de masses fulls, que la sort de breus
encontres, a vegades, salven de la gris monotonia monocrom de la
impressió desaforada de comandes i mails i projectes de feines, de
pressupostos i de concentració a ritme creixent, desconcentrada per
una anada al wàter o a la màquina de cafè, o a l´aire gèlid de
la nau industrial. L´Ave Maria de Schubert convertida en el there is
no time del Lou Reed, una altre lieder sense mans ni suports on
agafar-se si no és per la persiana, oblidada per tancada, que torno
a obrir quan ja és ben fosc i algú entra i em diu que és hora de
marxar. Si, pensava escriure sobre Schubert, alguna cosa que ara ja
no recordo, alguna ciutat italiana, potser, o alguna escena d´alguna
gran pel.lícula, o algun casament una mica carrincló, o el fet que
Schubert no fos italià sinó austríac i parlés alemany, i com fou
pensada una lieder tant incomparable quan algú la canta i la toca com
cal. Però el Lou és poderós, quan engega el seu no-temps, i
aconsegueix fer-me passar del dia a la nit amb la celeritat d´unes
quantes linies escrites, com sempre, a deshora. I a la vegada, cada
segon, inmensament aprofitat. C´est la vie.
6 comentaris:
Uau! Quin paràgraf tan llarg sense ni un mal punt per respirar! Estàs imparable ;)
M'has fet venir al cap un vídeo que m'han enviat sobre una interpretació de Noa de l'Ave Maria:
https://www.youtube.com/watch?v=9hyU5qXNIs8&feature=em-uploademail
Shalom, Novesflors.
A més de l'aire, quan he acabat he pensat que necessitava un got d'aigua. I de tot plegat m'ha quedat la imatge d'un raig de sol filtrant-se pels vitralls de colors d'una esglèsia amb l´ave Maria de fons. Ara atacaré en Lou, a veure què diu...
Vigila mab el Lou...(potser t´ho he dit massa tard).
Els morts no em fan por...
Ho he deia per la cançó
Publica un comentari a l'entrada