" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


12/2/15

Successimultani


Schubert. Una lieder prou coneguda que per alguna raó sempre associo a Itàlia. L´Ave Maria encara a les orelles, abans de la primera trucada, amb el sol que ja em fa tancar la persiana de darrera la taula de la feina, indicant-me que ell també comença a respirar altres zones de la seva el.líptica avançant minuts cap al seu tron que tanta gent sembla enyorar, potser no tant com l´arbre-referència del capdamunt del carrer joiosament nu de branques contrapuntejat pel cel turquesa polit ja lliure dels dits de rosa homèrics pertanyents encara al més enllà del dia d´avui, indestructible advocat de causes perdudes, realitats paral.leles que potser un fràgil dibuix sobre un paper imprès amb impecable lletra verdana, enemiga acèrrima de la romana, pot alliberar d´aquest futur que voldria incert però té la certesa limitada del vuit a una i del tres a vuit sense volta de full, o si més no de masses fulls, que la sort de breus encontres, a vegades, salven de la gris monotonia monocrom de la impressió desaforada de comandes i mails i projectes de feines, de pressupostos i de concentració a ritme creixent, desconcentrada per una anada al wàter o a la màquina de cafè, o a l´aire gèlid de la nau industrial. L´Ave Maria de Schubert convertida en el there is no time del Lou Reed, una altre lieder sense mans ni suports on agafar-se si no és per la persiana, oblidada per tancada, que torno a obrir quan ja és ben fosc i algú entra i em diu que és hora de marxar. Si, pensava escriure sobre Schubert, alguna cosa que ara ja no recordo, alguna ciutat italiana, potser, o alguna escena d´alguna gran pel.lícula, o algun casament una mica carrincló, o el fet que Schubert no fos italià sinó austríac i parlés alemany, i com fou pensada una lieder tant incomparable quan algú la canta i la toca com cal. Però el Lou és poderós, quan engega el seu no-temps, i aconsegueix fer-me passar del dia a la nit amb la celeritat d´unes quantes linies escrites, com sempre, a deshora. I a la vegada, cada segon, inmensament aprofitat. C´est la vie

6 comentaris:

novesflors ha dit...

Uau! Quin paràgraf tan llarg sense ni un mal punt per respirar! Estàs imparable ;)
M'has fet venir al cap un vídeo que m'han enviat sobre una interpretació de Noa de l'Ave Maria:

https://www.youtube.com/watch?v=9hyU5qXNIs8&feature=em-uploademail


Estranger ha dit...


Shalom, Novesflors.

PS ha dit...


A més de l'aire, quan he acabat he pensat que necessitava un got d'aigua. I de tot plegat m'ha quedat la imatge d'un raig de sol filtrant-se pels vitralls de colors d'una esglèsia amb l´ave Maria de fons. Ara atacaré en Lou, a veure què diu...

Estranger ha dit...


Vigila mab el Lou...(potser t´ho he dit massa tard).

PS ha dit...


Els morts no em fan por...

Estranger ha dit...


Ho he deia per la cançó