" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


11/10/09

Ben mirat

La llum de l´ocàs vetlla la cafetera, n´il.lumina les arestes platejades que li dónen aquest aire de tòtem, inmòvil a sobre la taula. Amaga dins seu el caliu que traspua la seva base llargament cremada, marcada a foc del color de l´elixir que s´hi fa sense queixa, amb sobrietat de bon artesà. És alhora elegant, d´una elegància primigènia i natural, com la dels còdols que el riu ha treballat durant anys i anys al seu cabal. És altiva, d´una altivesa d´orgull generacional. Alhora és senzilla de tracte, tant senzilla com el reflex de la llum de l´ocàs on hi ensopega la meva mirada perduda, sorpresa de veure-la avui tant formosa, com una joia acabada de polir.

És curiós com quan la llum que li dóna més tard, la del fluorecent blanc de la cuina, li retorna l´aire metàl.lic i fred del ferro colat, la negror de la seva base, els seus defectes que el contrallum esvaït amagava sota una capa de vida sobtada. És curiós la bellesa que m´ha destil.lat durant una estona una vella cafetera, sense res aparentment bell per oferir-me. Ben mirat, qualsevol objecte, qualsevol animal, qualsevol lloc, qualsevol persona...ben mirat, és ben curiós.

6 comentaris:

neus ha dit...

...la pregunta que em ve tot llegint-te és: ens podem fiar de la llum?

és maca, la cafetera.

zel ha dit...

I sí, la vida està feta de miralls, de reflexs, d'ombres i de llums... bonic allò quotidià...

PS ha dit...

La bellesa, a vegades, no està en l´objecte en si, sinó en la mirada del que el contempla.
Una cafetera com aquesta no és més que un recipient de ferro als ulls de qualsevol.
En canvi, si vas més enllà i pots sentir l´aroma que desprèn quan a dins seu bull el cafè, si en les seves formes hi veus reflectida l´escassa llum que l´il·lumina i valores el que simbolitza una cafetera en una estança, la visió es transforma.
Ben mirat, és única.

Estranger ha dit...

De la llum i de les ombres que projecta, penso jo. Ni una ni l´altre no poden estar mai soles. Ja se sap, les dues cares d´una mateixa moneda.Però a vegades,s´ajunten i fan coses molt boniques, com una cafetera.

Estranger ha dit...

Trobar bellesa al quotidià és una gran sort, quan t´hi trobes, Zel.

Gràcies per passar-te per aqui.

Estranger ha dit...

La llum de les tardes transforma les coses en pura placidesa,les fa diferents,les transforma com bé dius tú, A.. A vegades, anar més enllà no costa més que una mirada perduda.