Watergate

Es tracta d´un anunci ocupant una plana sencera del diari, una fotografia en blanc i negre on s´hi veu una parella de nuvis “ caçats” al vol tot saltant cap a una piscina. Van amb els peus nus, és en el que em fixo a primer cop d´ull . A més, la posició adoptada dels dos cossos en el salt, és tan acrobàtica com estilitzada, on el gest és de pura felicitat : en els rostres somrients, les mans agafades, les cames replegades el just i necessari ; la perfecta sincronia, sobretot en el vestit d´ella, que és del que es tracta.

El casament, simbolitzat com aquest tirar-se a la piscina, és fotografiat de manera perfecta, i és aquí on la meva mirada desconfiada pren un primer dubte mentre em fixo en la piscina de sota i en com ha d´acabar aquest salt immortalitzat al seu moment àlgid ; en com, si surt la foto malament, s´ha de tornar a refer tot el vestuari de la parella, els pentinats, etc., el petit desastre resultant de qualsevol error fatal per a l´obtenció de la instantània perfecta. Clar, dedueixo, no hi ha piscina. La poden haver col.locat després amb el fotoshop, no els costaria pas res. M´hi fixo, i no trobo cap error en la posició dels cossos, en les ombres sobre l´aigua ; m´imagino el salt, miro els raigs de sol, la piscina, els volts de la fotografia : res a dir, però segur que no hi ha piscina.

I a més...- ara m´he llançat a desmuntar una mica més aquesta petita farsa de casament – a més, aconseguir que tota aquesta blancor de vestit s´arreplegui al voltant de les cames d´ella com si d´una rosa blanca es tractés – en una altra metàfora, ara floral, sobre la puresa del vestit blanc de núvia, més de promesa eterna que de virginitat antiga i en aquest sentit les cames nues ho insinuen així – ha de ser com força impossible. Penso en aquesta naturalitat, en com arribar-hi. Hi ha una exposició fotogràfica al Caixaforum de Philippe Hassman demostrant la desinhibició en el gest alhora de saltar, en l´autenticitat dels rostres fotografiats en el moment de saltar. Tot i així, cal saltar moltes vegades, de ben segur. Em poso a mirar la fotografia per enèsima vegada i llavors me n´adono de la posició d´ell respecte a la vorera de la piscina, en l´impuls que s´ha de donar per caure ben bé al mig de la piscina, i penso en la paraula muntatge.

Si hi ha muntatge, és que s´ha fet d´alguna manera, i aquí les possibilitats es van succeint . Per exemple, potser la parella ha estat fotografiada per separat. Em fixo en les mans, en els dits entrellaçats, mà esquerra d´ell i mà dreta d´ella. Deixant de banda el fons, les dues figures estan armoniosament orientades l´una cap a l´altre. Els genolls es cerquen. Sembla doncs que seria absurd fer les fotografies per separat. Però tot és possible, penso, el tractament digital de les imatges fa miracles avui dia. I en qüestions publicitàries, encara més. En l´ànsia de voler tenir la raó, desconstrueixo la imatge fins al final : penso que si no han fotografiat a la parella per separat, ho deuen haver fet junts, però asseguts, segurament damunt d´un tamboret, que després han el.liminat convenientment – la posició d´ell és ben clara en aquest sentit - ; posats a desconstruir – a destruir, penso mentalment amb arrogància – potser fins i tot han canviat alguna expressió facial, o els rostres sencers, o les cames d´ella. Si el decorat del darrera és postís... ¿perquè no tota la resta ? I encara els somriures, impecables.

La perfecció sembla impossible de poder-se aconseguir, com uns nuvis perfectes, com un casament igual de perfecte o una vida plena de perdius i felicitat. Arribats a aquest punt, i seguint les normes del bon periodisme, entro a internet per posar-me en antecedents i poder corroborar la meva fina sagacitat. I em trobo amb això :

Després de veure´l , em quedo com si m´haguessin tirat a mi a la piscina. I interiorment demano disculpes als bons professionals de la publicitat. I a Pronovias, per suposat. I als models. I a mi mateix, per renegar de les coses boniques de la vida. Tot i que em queda un darrer dubte : ¿ perquè al video no surt la caiguda filmada des del davant ? És més...¿ perquè no surt la caiguda sencera ?

Per cert, la Côte d´Azur té racons meravellosos.