Ungla de gat

Ungla de gat. M’aturo a contemplar aquesta planta, arran de camí. Vista així, m’ ha vingut al cap de seguida la imatge de la Sagrada Família de Barcelona. Ben bé sembla una vista aèria del conjunt de les torres, a una escala prou petita per treure’ m un somriure tot pensant en l’ adjectiu natural. Li faig una foto i un cop a casa, la curiositat m’ empeny a cercar informació : de Gaudí – com del modernisme en general – és ben sabut que rebia la inspiració de la natura. La sorpresa és quan en vàries pàgines on es parla del disseny del conegut temple expiatori, s’ estableix com a probable que l’ arquitecte es fixés en aquesta planta per idear les torres del mateix. És ben bé el que he pensat sense saber que en Gaudí devia un dia fixar-s´hi de la mateixa manera.

Potser, penso llavors, jo guardo una visió semblant en l’ observació de la natura i concretament, en el paisatge propi de la meva terra, que era el mateix de l’ arquitecte. Potser tinc aquest geni per veure les coses d’ una altra manera, com ell. Potser podria a fer alguna cosa meravellosa que justifiqués el camí que les meves passes segueixen. Llavors penso que no, el fet d’ aquesta versemblança entre la ungla  de gat i la Sagrada Família que he apreciat és degut a que, precisament, les torres ja han estat fetes mentre que quan en Gaudí s’ hi va fixar, va ser dins la seva ment que la idea va lluir del no-res. Mig decebut, contemplo la fotografia que he fet, però em consolo amb la mica més de coneixement adquirit, tant d’ arquitectura com de mi mateix. Com de botànica i de noms bonics com ungla de gat que, de fet, no m’ ho recorda pas.