" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


15/7/18

Breviari ( II )



  • ·         Els núvols, fent-se la toilette.
  • ·     Una dona, passejant el gos. La dona és menuda i el gos, un Sant Bernard, la segueix dòcilment. Mai havia vist que el gos fos més gran que l’ amo.
  • ·    La frase principal, la frase subordinada. En teoria una domina l’ altre, però a la pràctica és l’ altre que canvia el relat. Una petita lliçó per a subordinats com jo.
  • ·   Qui ha sigut nen, ha tirat alguna vegada bombetes a la revetlla de Sant Joan. És el petard més inofensiu i fàcil de llençar. Escombrant-ne les restes al pedrís, una barreja estranya de papers de colors i restes de pólvora sota els peus d’ espart. Entremig, alguna vareta cremada d’ estels fugaços.
  • ·    Al capdavall potser no era tan interessant, allò que vas pensar a escriure ahir mentre t’ adormies. És el consol de l’ oblit.
  • ·     Olors fresques , un matí on tot em xiuxiueja a cau d’ orella : Marxa ! Un, dos, tres dies nus. Els desaprofitaré, com sempre.
  • ·   Passa una avioneta : un i dos cops se sent el brunzit del seu motor des de dins l’ oficina...memòries d’ Àfrica.
  • ·     Una illa deserta, plena de gent.
  • ·     Una gran frase : “ les portes de la justícia són obertes per a tothom, com l’ Hotel Ritz “.
  • ·    Camp de gira-sols : diuen que sempre orienten la seva faç cap on va el sol, perseguint-lo. No n’ hi ha cap que miri cap un altre lloc. El cerco i no el trobo, però no desisteixo.
  • ·    La clandestinitat dels somnis : el seu record resta en algun lloc dins el cap, ocult. Això mentre somnio despert.
  • ·     Vanos movent-se,  com papallones estàtiques.
  • ·     Qui canta els seus mals espanta, diu algú ben informat. El problema sorgeix quan qui canta espanta als demés.
  • ·    Una persona truca a la feina. Li pregunto d’ on truca i em diu que d’ enlloc. Li pregunto qui és i em diu que ningú. Sinó fos que entenc les seves respostes, podria tractar-se d’ un inici inquietant de novel·la de terror.
  • ·     L’ anonimat destrueix noms propis. Els pseudònims, identitats.
  • ·   El sol cau a plom . Des de dins de casa, observant al defora, és com si hi hagués tempesta : sota arbres i sostres tothom hi cerca refugi.
  • ·    Estic preocupat : la doctora em diu que estic baix de pulsacions. Ho rebla afegint que aquest fet és molt positiu per realitzar qualsevol tipus d’ activitat física . Assegut al sofà, segueixo buscant la inspiració.


2 comentaris:

novesflors ha dit...

He,he, m'agraden les teues frases. Hi tornaré, a llegir-les de nou.

Estranger ha dit...


Aquí seguiran, Novesflors.

Salut,