" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


15/8/19

Mar i cel


(...) Amb tot, allà estaven aquelles dues extensions de blau estàtic - el cel i el mar encalmat - mirant, indiferents i distants, el tumult del temps present i els memorials del passat precari. Sempre hi ha quelcom de transitori i neguitós en la impressió d'una ventada sota un cel ras.Sembla no arrelar-se en la solidesa de les coses, està comdemnada a remetre de pressa i esvair-se com una flor tallada. I en aquells dies els pensaments sobre el vent i els pensaments sobre la vida humana estaven a tocar de la meva ment. La remor dels nostres dies sembla, així mateix, una fase momentània de l'existència del silenci etern. I el vent, enfront d'aquella massa de blau deturat, era com el vent d'una ala de papallona. La placidesa del mar era també digne de recordar. Shelley parla d'un mar "famolenc de calma" i en aquell indret hom podia entendre la frase.(...)

R.L.Stevenson, " Sobre l'encant dels llocs desagradables" (1874 )
( trad. Xavier Zambrano )

inclòs al recull "En defensa dels ociosos" ( Viena Edicions, 2016 )

2 comentaris:

Carlota Gurt Daví ha dit...

La remor dels nostres dies, que bonic.

Estranger ha dit...


Hola Carlota,

Sí que és bonic, tot el que escrivia aquest home valia la pena.

Espero que la teva novel·la vagi bé. I si no és així, ànims !

Gràcies per passar-te,