Analecta

 

Aquests dies de festa ha fet vent, un vent fort que em fa estar dins de casa, sense masses coses a fer, sinó llegir. Feia temps que no llegia tant i tant dispers, amb una claredat certament inusual. L'atzar, si més no, m'ha fet llegir al diari, per exemple, que aquests episodis de vent son deguts a diferències de pressió atmosfèrica entre la zona de les Açores i la del golf de Lleó. Una explicació que sentia per primera vegada, ben simple, del perquè passa una cosa com aquesta. M'ha fet pensar en papallones bategant ales al tròpic i creant tempestes a l'altre punta del món, en sorra del desert depositant-se al capó del meu cotxe, en com, de vegades, cal explicar, divulgar, fer saber sense caure en la temptació de parlar només del desastre, de posar noms a tempestes i de parlar de futurs incerts. El vent , ara a la tardor, m'ha fet adonar a més, en un altre moment de lucidesa estàtica, de la cosa més simple com la de les fulles caigudes dels arbres, tot fixant-me en una colla ja perfectament pelats i a punt per passar l'hivern. M'he fet amic del vent, tot i no agradar-me massa.

També m'he assabentat del fet que els ocells son els únics  dinosaures vivents. Aquesta notícia m'ha deixat una mica perplex ; pel fet de ser ocells, vull dir, i de que un dinosaure sempre l'he pensat com una cosa grossa, més aviat molt grossa. A més, resulta que els seus parents més propers son els cocodrils. Llegir per creure, aquesta mena de coneixements em meravellen.

He rellegit també "Les aigües estretes", de Graq. Un llibre breu sobre un viatge pel riu Evre, un afluent del Loira a la Bretanya. Graq és complex però fascinant, totalment clos al seu mon. Parla de la màgia del viatge sense aventures ni imprevistos - ben bé al revés dels veritables viatges, aquells que ens porten a la possibilitat del no-retorn - una màgia on precisament es torna a on mai podrem arribar. Les paraules, altre cop, el fil d'Ariadna. Dilluns, que feia bo, hi vaig pensar tot caminant per la meva muntanya, recorrent antigues passeres i pujant murs de pedra natural. Altre cop la nitidesa i la claredat, en un dia on el vent va netejar tot el paisatge d'ancestre per on caminar no és només un mer exercici, d'això ja n'estic del tot segur. Uns quants corbs - dinosaures vivents, segons sé de fa poc - em van acompanyar una estona a les zones altes dels ( meus ) roquetars.

He començat - i potser pel llegit serà un autor de referència - a llegir a Theodor Kallifatides, escriptor grec que escriu en suec i viu a Suècia de fa una pila d'anys. Em vaig topar amb el llibre ahir dimarts en una llibreria, es titula " Una altra vida, encara ". A vegades agafo llibres pel seu títol, per la portada o per la pròpia mida. Aquest reunia les tres condicions, i ni m'ho vaig plantejar de no comprar-lo. A la pàgina 16 m'hi trobo això :

" Jo no era el resultat de unes circumstàncies determinades, sinó la confrontació amb unes circumstàncies donades, com, d'altra banda, ho som tots. Estava convençut que també hauria escrit a Grècia, potser amb una acollida diferent o sense tenir-ne cap, però hauria escrit per la senzilla raó que no tenia cap altra manera d'existir als ulls dels altres, i tampoc dels meus ".

M'he adonat de seguida de la raó que té al parlar de les circumstàncies, de que no soc resultat d'elles sinó de la confrontació amb elles ; de com no m'he confrontat a elles massa sovint, acceptant-les com a inevitables. Un petit matís aclaridor, cristal·lí, explicat com la diferència de pressions atmosfèriques entre dos llocs aparentment tant llunyans : el que soc i el que podria haver estat. Igualment cert el que explica sobre l'escriure, la d'obrir els ulls els altres, però també als d'un mateix. Les circumstàncies, he pensat com a consol, també tenen a veure en les raons del meu escriure, tot i anar a parar a molts pocs ulls...però als meus també. Existir és una cosa important, suposo.

I també he rellegit un conte de Pere Calders, un portàtil, ras i curt, que m'he après de memòria : 

" Em dic Pere i dos cognoms més. Vaig néixer abans-d'ahir i ja som demà-passat. Ara només penso en com passaré el cap de setmana." .

Es titula Nota Biogràfica. Jo no hi penso massa en el cap de setmana, tot i que de vegades deixen, inesperadament, bons fruits. Com alguna paraula nova, llegida en un altre llibre. Vol dir : col·lecció de fragments literaris escollits. Meus i dels altres, sense haver de ser necessàriament literaris.

Analecta