Dies com avui, en blanc i negre, on el més pur s’estavella amb la suavitat d’un floc de neu. Mirada fugaç al blanc, fos als vuit graus del migdia, viu en petites obagues sense claror, sota un cel mancat de pietat. Mirada canina al gris, ara clar, ara fosc, fins convertir-se en negre nit. Glaça un mig somni fronterer, son dos actors morts retrobant-se en una besada, blanc i negre enfront una platea buida. Sinó hi ets, sinó hi ets, repeteixen les seves veus, galta sobre galta, mirant l’infinit. L’enuig baixa una persiana ,tanca un llum, surt per la porta del darrera. Les llums de les faroles, encerclant ombres fugisseres. Les mans a les butxaques i un altre floc, ben blanc altre cop, posant-se damunt els quadres d’una màniga de llana. El fred i la calor. ¿Què hi fas tu aquí, estranger ?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada