Seguici

 

Ruta cap a la Castellassa per després agafar el camí de les Maringes fins anar a trobar el camí de la Senyora i tornar pels Plecs del Llibre als dipòsits. Ruta feréstega, poc transitada. Hi soc jo. Esmorzar en una balconada a llevant, amb mar de fons, sol i pernil del bo. Una platja verda de bosc, un paisatge verge, una fita alçada de illa deserta. Desnivell i sequedat. Jo, i  possiblement, tu. Sols. La mar i la calitja a l’horitzó, les mans aspres. L’aigua fresca i la pols, però sobretot la muralla de pedra, els contraforts aguantant aquesta fortalesa a les meves esquenes, protegint vells esperits esculpits amb traç gruixut i precís, acompanyant aquella memòria líquida- d’aigua transparent damunt la roca – als confins silenciosos del demà. El darrer reducte, com el Sirtre de Graq o la Bastiani de Buzzati o el cel de Dylan, traspassant el dia i la nit, en un moment on el llamp fa la seva feina per aconseguir que tot segueixi igual quan un noi barbut em pregunta, al pàrquing, si avui fa fred a dalt.