Diumenge
va morir J.M.Espinàs. Escriptor, de la quinta del pare, 1927. De forma recurrent
pensava en l’Espinàs , m’agradava de pensar en algú viu de l’any del pare, que
ahir haguera fet noranta-sis anys. En certa manera me’l recordava, amb els
cabells tant blancs d’home savi. Recordo un mes d’Agost de fa molts anys
llegint els seus articles a l’Avui. Eren els primers diaris que llegia amb certa profunditat. M’agraden els seus llibres de viatges, tot això de l’anar
a peu de poble en poble, explicar el quotidià, l’intranscendent de la vida, de
la gent normal. No sé qui va dir que escriure sobre una cuinera o un pagès és molt més difícil que no pas fer-ho sobre Sòcrates. No cal dir gaire més, tret d'aquesta llevantada tan nostre que ens ha deixat avui. Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada