(...)
El mar s’ha reflectit en la muntanya nevada en un joc de llum momentani que
la rosella, capcota, coneix ara gràcies a unes gotes d’aigua que els dits de la
pluja han transmès damunt dels seus pètals lleugers i cridaners, d’un roig intens
a joc amb el verd més primavera de les tiges d’herbes sense nom, filles d’antics
sembrats abandonats sense déus a qui retre homenatge sota cels grisos tancant
cercles dins aquesta tarda de paraigua i cançons lentes, amb passes d’indi seguint
bassals i estrepa florida, olor de bosc vora una antiga font vora canyissars i
torrents amb noms de dona. Aire fresc, batuda d’ales d’aloses i tudons, dels
primers falciots també, un conill al marge, jardí d’oliveres on plànyer antics
dolors avui lleugers de casuística concreta enfront un paisatge on poder pensar
en un quadre de masos antics, pagesos pobres i masoveres triant pèsols, faves,
carxofes, espàrrecs...sense aigua corrent ni gas-ciutat, somniant temps millors
com els d’ara on també es somnia en el millor dels temps, els passats, els
bucòlics, els dels quadres on muntanyes nevades es confonen amb el mar, en un
joc on tot son moments com de
flàmula
(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada