Mindfulness

Marxa una parella, jove, ell amb una petita nevera a la mà esquerra, la dreta agafada de la mà esquerra d´ella, l´altre damunt un parasol. Pantalons curts, dues motxiles i el sol del matí, creuant-se un breu instants damunt els artells units. Més enllà, un home gran col.loca una maleta ferragosa dins un cotxe. En una cantonada, algú badalla. A la piscina, més tard, ningú, només els núvols tapant el sol sobre la pell humida i els ulls cansats. Nedant les imatges tornen, es van configurant mentre el cos s´enfonsa aletejant peus i cames per iniciar una primera braçada. Les imatges van reflotant-se com quan s´escriu l´acta del dia, el dia que es fa de manera més extensa. Els altres, frases soltes, inacabades, d´oficina : aquestes sandàlies són una...,demà ens arriba, t´escolto, ara no, no, que no, que això és una oficina i estic treballant, et perdo... La vida és morir-se cada dia. I als vespres, has dibuixat. No saps ben bé perquè, però al veure la foto al diari vas pensar que ho havies de fer. Et va atreure tota la seva figura ordenada enlairant-se amb finura. vas pensar en algun dibuix de Valls, ple d´hiperrealisme i llum, perfecte d´execució. Basílica del Sant Crist de Balaguer. Mindfullness, en diuen d´això ara. I així, el full, es va omplint de línies plenes de dubtes, i mica en mica va agafant forma. El resultat, al cap de dues setmanes i minuts esgarrapats al cansament, és com quan escrius, penses, tot i que ara la còpia de la fotografia té un sentit, per lo que es pot assemblar a la realitat. Quan escrius no és ben bé així, penses. Les coses no tenen tant de sentit, i és estrany, perquè el dibuix precisament, és una art plàstica. A col.legi hi havia una aula de plàstica, on es dibuixava. Era grossa, al bell centre de l´edifici, plena de llum, voltada de quatre passadissos a la manera d´un claustre, quasi bé a cel obert. Baixar-hi a fer classe era una mena de privilegi. Dibuixar-hi ja no tant, mancava la traça. Suficient o bé eren les notes habituals. Ara ho has provat, i la imatge resultant, vista la foto original, és esbiaixada, no de proporcionalitat, sinó més aviat de cos. L´has feta més curta i més plena, menys estilitzada. De jocs de llums i d´hiperrealisme, res de res. Suficient. Series incapaç de crear algun edifici així i el que fas és copiar, meticulosament i sense massa finesa. Deixes la pantalla i l´escriure, baixes i culls unes cebes i uns tomàquets per sopar. Tornes i penses a escanejar el teu dibuix, per guardar-lo, per si de cas el perdessis, com tot el que escrius. I sents el petit terratrèmol que la tele diu més tard que ha passat sota els teus peus. Pensaves que tronava. Basílica del Sant Crist de Balaguer. T´ha quedat prou bé. La carretera de Balaguer és llarga i es fa interminable, sobretot a l´estiu. Esperes tornar-la a fer, i passar el riu i girar direcció Benabarre. No en sabies res, de la basílica. T´hi hauràs de passar algun dia.