El so de les passes dins la nau en silenci m´acompanya. He arribat una mica abans, pensant en la comanda que em té amoïnat, i el pas, contràriament a l´habitual, és ràpid i mecànic, aliè a la calma que m´envolta. Davant l´àmplia porta oberta, travessant la linea de llum que talla la semiclaror de la resta de l´edifici, un angelet se´m planta al davant, letàrgic com la migdiada de vora les tres, abans de que tot comenci a rutllar mandrosament altre cop.
Instintivament aixeco la mà per agafar-lo. Amb un moviment elegant, fa un petit giravolt cremós i se m´escapa, flonjo i gros com és, tot fregant-me la galta. Vaig amb presses i no em giro per veure´l, segueixo el meu camí i ell continua el seu, en direcció oposada.
Ara, al vespre, a punt per acabar el dia el veig altre cop, fent el giravolt sobre la meva figura, tallant el raig de llum que entra per la porta oberta del magatzem, i com se m´escapa i segueix el seu camí, impertorbable, amagant-se dins la semiclaror de la nau . Ingràvid, solitari i parsimoniós em deixa el seu missatge, dins aquest breu temps que separa el cafè d´havent dinat amb l´inici de la tarda, ja calurosa. Em fa recordar una cançó, i amb ella una dona, transitant d´igual forma.
6 comentaris:
He caigut en la trampa de pensar que la nau era una església o una ermita i l´angelet un infantó grassonet i galta vermell amb ales a les espatlles. Te les saps totes!
Maca a cançó de´n Petty, ja és la segona que em descobreixes ;-)
Quanta bellesa guardes al teu interior. M'ancanta quan li obres la porta i la deixes que s'escapi.
Gràcies, mag!
D´aquests "angels" amb ales a l´esquena no n´he vist encara, tot i que diu la tradició que en tenim un sempre al costat. A vegades es materialitza i et pica l´ullet, però jo no vaig saber fer-li cas, fins més tard. I es clar, l´àngel en questió anava agafat de la mà d´un altre, com el de la cançó. En aquests temp de semiestiu n´hi ha uns quants d´àngels voletajant l´aire, de pell blanca i tacte suau...
Bé Pilar, què dir ? De tant en tant surt un conill de la xistera...( somric ).
Saps? al principi em pensava que parlaves d'un gat i he pensat en la cançó dels Ja t'ho diré 'Res no es mou' :)
Un post deliciós, una cançó preciosa.
Hola Estranger!!
(m'enyorava)
Hola Elur !
És bonic llegir el teu nom dalt d´un comentari, i el que dius, és clar, com sempre ho fas.
( jo també m´enyorava ).
Publica un comentari a l'entrada