Bombolles

Sovint la lluna em sorpren, com ho faria una amiga fidel que malgrat no estiguis per ella perquè viu en un món diferent al meu, lluny i distant a vegades, apareix baixant del seu sostre nocturn en un lloc on potser encara no hi hauria de ser, propera , ajaguda com l´amant satisfeta, carnosa de pell cremosa, halo-cinògena observant-me des de la seva obscuritat, sense fer preguntes.

La lluna a quarts tocats de dues, la nit aquesta que sembla seva, algunes bombolles de cava saltironejant imatges de dones al cap. La lluna, sense necessitat de buscar-la, canvia de pista el cd i la música li plau, com l´olor momentani de la cambrera mentre anota el coulant que em prendré de postres, em somriu perquè sóc el darrer de la taula, arrenca el full de la llibreta i se li trenca – sempre se´m trenca, em diu, i a la cuina s´enfaden , però jo oloro el perfum del seu cos sense voler-ho, i ella em torna a somriure per acabar una altre història d´amor a primera olor que no a primera vista perquè en caldrien moltes més per acabar-la - ; la lluna i la música, deia, nues totes dues a velocitat moderada , permetent-me ser el centre del món d´algú com ella, indefinida però latent, libinidosa avui, emplenada de mig got de vi blanc ahir, atemperant el meu estat d´ànim al ritme d´una mirada entesa i breu atenta per un calfred sobtat de fred, de saber per un moviment lleu d´esquena com et trobes en aquell precís moment, sense necessitat de fer-ho, intuitivament, o potser no tant, no sé, qui coneix l´ànima d´aquesta eterna femeneïtat ? El pensament vola d´una bombolla a una altre, i a dins s´hi encabeix una història d´amor de la mida d´un didal i la lluna, rememorant-les totes ara que jeu estirada com una amant afinant la punteria... i fent-les explotar. Llavors és quan se´m va despedint, o m´abandona, no ho sé. Però canvia de cançó, això segur, i se´n va cap al seu sostre muda de preguntes febles. M´estima ? L´afegit d´un somriure, dins el meu record, seria perfecte.