Deia Kapuscinski,citant Heròdot :" quan als trauses (...)obren de la mateixa manera pel que fa a qui neix i a qui mor:els parents seuen al voltant del qui neix i se´n planyen, perquè un cop nascut li pertoca sofrir tots els mals,i fan recompte de tots els patiments humans;en canvi,amb qui mor es mostren enjogassats i el soterren complaguts, en la idea que ja s´ha allunyat de tots els mals i es troba en absoluta felicitat."
Això ho llegia Dimarts al vespre, dia vint-i-tres.L´endemà rebíem la notícia de que havia mort. No fa ni un mes que vaig tenir notícia d´aquest, pel que diuen avui tots els diaris, magnífic periodista i escriptor.El meu germà J., al que li atrauen les vides d´aquests intrèpids personatges,em va regalar la seva darrera obra publicada,Viatges amb Heròdot.I me´l vaig començar a llegir, més per a ell que no pas per a mi, ja que la literatura periodística no m´ha interessat mai excessivament. La veritat és que el llibre és força amè i interessant,una recopilació d´històries i temps entrecreuats sota un denominador comú: el llibre.
El seu llibre i el d´Heròdot,que visqué fa més de dos mil anys, a l´època anterior a l´imperi grec i romà, i que va desgranant mentre viatja pel món al llarg de la seva vida laboral.I ara el llibre m´arriba a mi,i l´autor acaba de morir mentre llegia uns apunts sobre els trasos i la seva manera d´entendre la vida i la mort.
Aquesta mena de coincidències em deixen una mica astorat.Ben mirat ja és curiós tot plegat.I el llibre és qui en té la culpa.La transmissió de pensament a través de paraules impreses. D´un pensament llunyà potser,de fa més de dos mil anys,i que resulta vigent pel sol fet de saber llegir.Una màquina del temps que et regala sorpreses, cabòries d´homes i dones que en el fons, no han estat gaire diferents d´un mateix.
Bon viatge Sr. Ryszard.Ara ja sé que vostè és un home feliç.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada