A l´oasi de Tozeur s´hi arriba travessant un llac de sal anomenat Chott el Jerid, famós pels bassals d´aigua de colors turquesa i els miratges que diuen que s´hi poden veure en dies de sol radiant i clars ( no els miratges habituals a la carretera, sinó arribar a veure llargues caravanes de camells, com alguns afirmen).El sud de Tunisia és ple de noms sugerents d´aventura i exotisme,com el gran desert del Sahara que s´estén a no masses kilòmetres al sud. Tamerza, Nefta, Chebika...oasis que es veuen en la llunyania sota la forma d´atapeïts boscos de palmeres, rodejant cases de fang que s´arrepleguen aprop del miraculós líquid que sorgeix misteriosament en gorgs enfonsats, creant tolls i basses d´un blau irreal sobre l´àrid territori que domina la regió.
Als carrers de la ciutat, apropant-nos al centre, els basars comencen a aparèixer i els àvids comerciants reclamen la nostra atenció un rera l´altre de manera constant, però sense la pesadesa d´altres llocs molt més turístics. No hi circulen masses cotxes, i en canvi s´hi poden veure carretons arrastrats per flàccids cavalls; bicicletes; homes i dones embotits en djellabas poc ostentoses,de colors blau cel i blanques en els homes, i colors més foscos en les dones.Avui en dia, encara hi ha dones que hi porten un distintiu (com ara una ratlla amb una forma determinada) que les identifica com habitants d´un poble en concret. L´ambient és però, molt més tranquil que a les ciutats més grans del nord, i es pot copsar en el simple fet de poder caminar ben bé pel mig del carrer. Una altre fet curiós ho corrobora: al fons del carrer per on passegem sentim el repic de ferradures sobre l´asfalt i ens apareix un bonic cavall blanc montat a pèl per un xicot que ens passa a tota velocitat pel costat mentre un vell assegut a l´ombra d´un tendal li crida alguna cosa tot rient. Aquí la gent encara té un aire de bonhomia que dóna l´aïllament, doncs aquests pobles són literalment illes dins el desert.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada