Estiu

.
Aquest any l´estiu arriba més puntual que mai i, com si d´un casament es tractés, la capriciosa natura fa cas del dogmàtic calendari i accedeix a contraure matrimoni un vint-i-u de Juny allunyant les nuvolades per deixar que el sol exerceixi la seva dictadura . Un sol que cau amb la tòpica justícia per primer cop com si hagués estat esperant impacient el debut després de tants dies de restar en segon pla, d´ocupar la segona fila als mapes meterol.lògics. La veritat és que de seguida un s´acostuma ràpidament a la seva implacable llei, i l´acata amb un tedi creixent, paral.lel a l´alça vermella del mercuri als termòmetres.

Però sent justos cal dir que el tedi està més vinculat al laborable, als aires condicionats que el regeixen, a les camises i els pantalons llargs enganxats a les cadires, al sopor d´havent dinat dins el cotxe, i a tantes incomoditats que toca patir a causa de la calor, aquesta laica quaresma que ens toca patir cada any abans de la gran alliberació del mes d´Agost.

Així és com ho veig jo, però no per això aquest Divendres, arribant a casa al vespre, vaig sentir amb pacífica laxitud, com si es tractés d´ una balada del Buddy Holly, l´aire de tarda remorejant pel passadís, traspassant la llar per les finestres obertes mentre les persianes desplegades aturaven sàvies la brillantor de ponent, empresonant-la en ombres allargassades a les parets blanques del menjador. Em canvio de roba, posant-me samarreta i bermudes, i em calço les sabatilles d´espart, que fan sentir la frescor de les rajoles més aprop.Llavors surto al jardí, i aprofitant la claror encara de la tarda-nit, trastejo entre els testos, rego alguna hortènsia de fulles caigudes i pujo al terrat a recollir la roba estesa, mentre miro el sol , que sembla decidit ja a plegar de treballar en el seu dia més llarg, aquell que anomenem el del solstici, el primer dia d´estiu.