" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


19/6/09

Fagots i violins

Els fagots inicien la simfonia, mentre llegueixo Stevenson, aquest llibre d´extractes dels seus viatges que porta un títol tant suggeridor com "Dreams of Elsewhere",en un anglès original del segle dinou, que fa que porti qüasi bé dos anys mirant de llegir-lo. Fa temps que he desistit de fer servir el diccionari, i el que faig és anar rellegint el text mirant d´esbrinar significats a través del context que explica, i així, tiro endavant i enrera, i enrera i endavant, fins que li trobo la idea.

El fet de llegir un original, a pesar de la pobresa del meu anglès més aviat rudimentari, és una meravella quan entres dins el relat : Stevenson, utilitzant la primera persona, adreçant-se al lector explícitament en alguns casos,et situa dins el moment que està vivint de tal manera, que aconsegueix aquella estranya virtut de fer-te sentir que ets amb ell. El capítol per on transito ara és el de l´emigració als Estats Units, dins un d´aquells vapors farcits d´emigrants que no tenien més opcions a la vida que marxar de la seva terra. El vaixell navegant, on l´escriptor es fixa en detalls concrets :ara la distribució dels camarots, ara el menjar,ara la coberta .Es fixa en un nen en particular.I jo penso, mirant negre sobre blanc... un nen del 1895, anglès, viatjant a Nordamèrica.

I llavors escriu ,

"(...)I must mention one little fellow,(...),who,wherever he went, was like a strain of music round the ship.He was an ugly,merry,unbreeched child of three, his lint-white hair in a tangle, his face smeared with suet and treacle;but he ran to and fro with so natural a step, ad fell and picked himself up again with such grace and good humour,that he might fairly be called beautiful when he was in motion.To meet him, crowing with laughter and beating and accompaniament to his own mirth with a tin spoon upon a tin cup, was to meet a little triumph of the human species."

" com un corrent de música al voltant del barco"; "i queia i s´aixecava tot sol amb tanta gràcia i bon humor que podría anomenar-se´l ben bé bell quan era en moviment";" Trobar-se amb ell (...)era trobar-se un petit triomf de l´espècie humana".

Els fagots i els violins acompanyen l´escena del nen : cinquè moviment de la Simfonia del Nou Món, de Dvorák. El nen com el de les pel.lícules del Chaplin o els llibres de Dickens. I jo em quedo rera seu mirant-lo, el vapor surant l´Atlàntic entre el bullici de la gent que marxa enrera el temps.I voldria seguir, però la son m´arrossega.

Vet aqui la màgia d´un llibre : sempre fresc com el dia que la tinta encara era xopa.

4 comentaris:

PS ha dit...

I vet aquí la màgia de l´escriptor
que et situa, et suggereix i et transporta als escenaris de la seva novel·la.
És tot un mèrit llegir de l´anglès original com ho fas i una prova de que la força de voluntat mou muntanyes.
Bon dissabte.

Estranger ha dit...

Bon Dissabte també per a tu, A.

zel ha dit...

Jo acabo de descobrir la màgia de llegir-te, estranger... i amb el teu permís, m'hi quedo una estona, amunt i avall...Una abraçada!

Estranger ha dit...

Sempre que vulguis, Zel, seràs benvinguda.

Una abraçada per a tu també.