" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


10/6/09

Efectes

De fa unes quantes setmanes, la imatge apareix un munt de vegades durant el dia. Només cal clicar la icona de l´escriptori de la barra de tasques, canviar de programma o simplement, tancar finestres mentre treballo i deixar-la com un quadre que es veu de reüll , on els colors vius es reflexen breument a les ninetes a l´alçar la vista.

De bones a primeres, aigua i roques, l´atractiu d´un lloc retrobat. Placidesa de tarda atemperada, fins on arriba el record. Paulatinament, el visionat al.leatori, constant i de moments breus, va perfilant detalls : la rectitud de l´horitzó, les casetes de pedra, la sorra que s´endevina a la dreta, entre les roques. El to de les aigües, de verd a verd blau i al blau més fosc ; els núvols grisencs del cel mig trencats. Simples ullades que mica en mica fan reviure l´olor del salitre, l´oreig a la pell mentre es passeja entre la sorra blanca, els arbusts florits de lila; la manca de petjades, de gavines al cel, de la contradictòria solitud, esfumada enmig d´ella mateixa pel propi indret, aliè al transtorn humà . D´aquesta manera , la fotografia canvia d´efecte.

D´aquest efecte, memorístic, es passa a l´efecte imaginatiu : una taca a l´esquerra, que mig tapen les icones arrenglerades verticalment, em fa l´efecte d´un submarí emergent on fins i tot s´hi pot veure el periscopi, observant-me. A un tou de verd que sobresurt hi veig un cotxe camuflat,clara reminiscència del present.També en les formes de les roques, on a sobre d´alguna d´elles s´hi podria estar tranquil.lament asseguda una senyoreta amb cua de peix, cercant algun somriure de complicitat perdut rera el plasma.

Però per sobre d´això, en qualsevol llambregada, hi apareix el motiu fotogràfic. En aquest cas, l´intent d´atrapar una onada a punt de caure, de perfil blanc i escumós, suspesa sobre el tapís líquid del moment. I és que m´hi vaig passar una bona estona, sobre aquella roca , mirant d´atrapar el breu instant. I ara, al final del dia, abans de tancar l´ordinador, em trobo fent quelcom estrany: clico la icona i la torno a clicar un parell o tres de vegades, i la imatge va i bé, sense que l´ona acabi davallant. Un gest estrany per una estranya esperança. Si davallés finalment, la foto passaria el darrer efecte : el de convertir-se e realitat.

És clar, que això no passarà. Però ho torno a provar un darrer cop, no fos que m´hi trobés de ple.

Per cert, això és el mar de Kristiansand, de fa uns quants estius. Ara ho recordo millor.

Cançó : The waterboys, "This is the sea" ( del disc de igual nom , 1984).

6 comentaris:

PS ha dit...

Tant de bo només clicant una icona poguéssim anar on desitgem.Per sort la imaginació no té fronteres, ni d´espai ni de temps.

A.

Dels Waterboys m´agrada molt la "Fisherman´s Blues".Ja la deus conèixer tu, mariner.

Estranger ha dit...

Mariner ? no,no, d´aigua dolça més aviat, A. :)

Del Fisherman´s Blues,volia posar l´"Strange Boat", que m´agrada molt, però potser era massa trista.

PS ha dit...

Entre mariner i estranger, avui s´esqueia millor el primer.
Mentre hi hagi aigua tant li fa si és dolça o salada, la qüestió és que n´hi hagi.
Ara escoltaré l´"Strange" a veure què diu...

neus ha dit...

A vegades enlloc de mirar, només cal tancar els ulls... llavors les ones cauen, la marinada ens esvalota una mica els cabells, l'olor del mar ens arriba neta i clara. els peus noten la sorra... i les onades van i véne i podem sentir-ne clarament la música. Només cal tancar els ulls i fins i tot podries trobar-te en un lloc on no has estat mai...

Estranger ha dit...

Sempre em costa tancar els ulls per imaginar-me les coses, Elur. Necessito una base real,com ara una fotografia d´algun lloc on he estat, i llavors si, llavors acabo somiant despert.

Ara, ja veig que tu tens més sort que jo. :)

neus ha dit...

hi ha un petit secret, abans de tancar-los cal omplir-los ;P