M´esguarda la cara d´un home, penjat del fanal del davant de casa. De fa uns díes, em trobo amb el seu somriure al sortir-ne, dins un fons vermell i negre que em fa una mica de por, on a la inmaculada blancor dentrífica tan sols li falta l´estrelleta aquella de la falsa brillantor. A les nits, en la soledat del carrer, he sortit a veure si encara somreia, i m´ha semblat llavors un somriure més trist, més solitari, i també més sinistre segons com, sota la llum ataronjada del fanal.
En la rotonda d´entrada a la ciutat,hi veig un cartell amb la fotografia d´un túnel i un resplandor al fons, com de color blanc. A sota, un altre somriure, aquest dibuixat de color taronja, d´una sola linea convexa. Em fa pensar en un poema d´en Margarit, sobre trens antics. Per contra, sembla un anunci d´alguna religió de predicadors televisius, d´aquelles on el poder de la veu pot més que el de la paraula.
Hi ha un altre senyor penjat de vàries faroles a l´avinguda llarga que condueixo cada dia. Aquest té un somriure forçat, i em fa pensar que entre tants senyors somrients com em trobo de fa uns díes, estaria bé trobar-ne algun de seriós, si així li correspon al seu tarannà natural. En comptes d´un cel blau, al costat hi té un cel verd. Com pinten alguns el cel de planetes llunyans.
Hi ha un altre senyor penjat de vàries faroles a l´avinguda llarga que condueixo cada dia. Aquest té un somriure forçat, i em fa pensar que entre tants senyors somrients com em trobo de fa uns díes, estaria bé trobar-ne algun de seriós, si així li correspon al seu tarannà natural. En comptes d´un cel blau, al costat hi té un cel verd. Com pinten alguns el cel de planetes llunyans.
Una senyora també se´m repeteix, els darrers dies. Deu tenir la meva edat, potser una mica més gran i tot. També somriu i una gavina l´acompanya amb unes banderoles estridents, i com la sensació de gominoles, cotofluixos i ossets de peluix. Una cançó dels Hombre G em remou les entranyes cada cop que la veig.
El senyor de la piràmide somriu, penjat com els seus congèneres dels fanals. Sembla el somriure més cofoi de tots, i em recorda un paó endormiscat al capvespre, sense saber que el Nadal és a quatre passes.
Em barrunta el cap el motiu de tanta gent penjada de les faroles.Potser és que s´apropa alguna fira, o algun circ a la ciutat. Endebades, descobreixo sorprès les primeres llums de Nadal penjades on sempre, de nit, i apagades. Així és com venen ara els primers pensaments de Nadal, induïts de pressa burocràtica i comercial. Com les coloraines dels senyors penjats a l´enllumenat públic.
A la tauleta de nit hi tinc un llibre del Delibes, entre d´altres. És un llibre que parla de Castilla i dels castellans, dels de poble, a través de fragments de les seves novel.les. És un brillant escriptor mort no fa gaire, testamentari d´un món que ja no existeix.Llegia ahir un fragment de" El Disputado voto del Sr. Cayo" :
-Y ¿ ha pensado usted qué va a votar ?-
El señor Cayo introdujo un dedo bajo la boina y se rascó ásperamente la cabeza. Luego, se miró sus grandes manos, como extrañándolas. Murmuró al fin:
-Lo más seguro es que vote que sí, a ver, si todavía vamos a andar con rencores...
El senyor de la piràmide somriu, penjat com els seus congèneres dels fanals. Sembla el somriure més cofoi de tots, i em recorda un paó endormiscat al capvespre, sense saber que el Nadal és a quatre passes.
Em barrunta el cap el motiu de tanta gent penjada de les faroles.Potser és que s´apropa alguna fira, o algun circ a la ciutat. Endebades, descobreixo sorprès les primeres llums de Nadal penjades on sempre, de nit, i apagades. Així és com venen ara els primers pensaments de Nadal, induïts de pressa burocràtica i comercial. Com les coloraines dels senyors penjats a l´enllumenat públic.
A la tauleta de nit hi tinc un llibre del Delibes, entre d´altres. És un llibre que parla de Castilla i dels castellans, dels de poble, a través de fragments de les seves novel.les. És un brillant escriptor mort no fa gaire, testamentari d´un món que ja no existeix.Llegia ahir un fragment de" El Disputado voto del Sr. Cayo" :
-Y ¿ ha pensado usted qué va a votar ?-
El señor Cayo introdujo un dedo bajo la boina y se rascó ásperamente la cabeza. Luego, se miró sus grandes manos, como extrañándolas. Murmuró al fin:
-Lo más seguro es que vote que sí, a ver, si todavía vamos a andar con rencores...
Després de llegir una estona més, mentre m´adormia, hi vaig caure.
5 comentaris:
Sembla que aquest any s´han posat tots d´acord pel carnaval, el penjats i les llums horroroses.
Per aquí dalt n´hi ha uns -que són molt valents, diuen- que la tramuntana els ha desfet les pancartes només de penjar-los. Em fan una mica de pena pobres, tant d´esforç per res...En canvi, la senyora aquesta tan picassiana ella, no se´n va ni amb ...la diria molt grossa.Deixe-m´ho aquí.
Ara no hi caic amb la cançó dels Hombres G.
M´ha agradat el post ( una mica massoca sortir a la nit a veure-li la dentadura al Montilla, amb les nits estrellades que fa...), però el que m´ha agradat més de tot ha sigut "em barrunta el cap", és una variant dialectal vallesana?
No és que tingui res a veure la cançó dels Hombres G, però em ve al cap...és la del Ford Fiesta blanco i el jersey a rayas amarillo...és d´una època - un curs només - que estudiava a Barcelona amb força gent que parlava castellà i anaven amb banderetes als rellotges i fords fiesta i els Hombres G feien furor.
I jo era com l´estranger de la classe. Alguna Alicia hi havia suelta també...( no l´Alicia, no et penssessis pas ).De seguida vaig veure que lo meu era al Vallès.
Lo de barruntar suposo que és una d´aquelles paraules que apareixen de tant en tant com puntes de fletxa lanceolades.
Uf, per un moment vaig pensar en aquella del sufre mamón...quin "sustu".
Aquests especímens de la bandereta al rellotge i al coll del polo els tenia al meu poble mateix i a la classe de COU. O sea.....que te lo juro por Snoopy, que eren inaguantables. Més que un jersei rosa penjant del coll.
Una bona lanceolada els fotria jo.
No em ve de gust parlar-ne, de res que tingui a veure amb els "teus" penjats. Si em passaria una bona estona parlant del llibre que anomenes i de la pel-lícula que s'en va fer. També em passaria hores i hores parlant d'Stephen King i del fet que un home penjat el va fer escriure històries de terror. I la novel-la Liliht? La coneixes? En ell hi ha la descripció d'un torneig medieval que em va captivar.
Com que no tinc res a comentar avui, vaig a fer uns quants assentaments més i enllesteixo feina.
Per ser que no tens res a comentar avui, Déu n´hi do, Pilar. No l´he llegit Lilith, gràcies per mencinar-me ´l. I del S.King, poca cosa, però m´agrada segons com.
El Delibes...Toó ! que deia el Sr. Cayo.
Publica un comentari a l'entrada