(...) -"No estimeu mai cap animal salvatge, senyor Bell - li aconsellà la Holly -. Aquest és l´error del doctor. Sempre portava a casa bestioles salvatges. Un falcó ferit d´una ala. Un altre cop, un linx, ben gran ja, amb una pota trencada. No convé donar el cor a una cosa salvatge ; com més l´hi doneu, més forta es torna. Fins que és prou forta per a fugir als boscos. O per a volar a un arbre. Després a un arbre més alt. Després cel amunt. Acabaríeu així senyor Bell, si us enamoréssiu d´una bestiola salvatge. Acabaríeu mirant el cel. - (...)
"(...)-Bona sort ; i creu-me, estimat doctor : val més mirar cap al cel que viure-hi. És un indret tan buit, tan vague ! Un lloc on trona i on les coses desapareixen (...) ".
Truman Capote, "Esmorzar al Tiffany´s" (1950 )
6 comentaris:
Quina metàfora tan certa la dels animals salvatges.
Potser per això la Holly, a la cançó,cercava arcs de Sant Martí en el cel?
La Holly vivia en aquest cel que explica ella. Era un animal ferèstec i lliure. Potser hi buscava l´arc de Sant Marti, tanmateix.
La cançó de la pel.lícula és una llicència del director, com alguns trets de la història. La novel.la és més crua, però recomanable. Es llegueix d´una tirada.
Per a mi és indestriable el títol del llibre i l´Audrey Hepburn i la seva guitarra. Segurament perquè no he llegit el llibre sencer, només a talls i en canvi hi ha escenes de la pel·lícula que me les sé de mmemòria. Algú me´l va recomar un dia al blog i el tinc pendent.
És cert, i tant, ho digui la peli o el llibre, o tots dos que els animals salvatges tendima a mirar i voler volar cap al cel.
Bona nit
Ai la Holly... com m'agrada!!!!
Que diferent la pel·lícula de la novel·la! Fa molt de temps que la vaig llegir i recordo que em van semblar dues històries ben diferents: la de la Holly i el Sr.Bell i la de l'Audrey i en Peppard. Molt, molt diferents. De fet vaig pensar que només tenien en comú el títol i els noms, clar que parlo de memòria i potser l'hauria de rellegir per parlar amb més propietat.
De totes maneres em quedo amb totes dues, com si no tinguessin res a veure l'una amb l'altra.
És de bon mirar cap enlaire i també seria de bon volar-hi tot sovint, precisament per ser un indret buit, vague, ple de trons i amb la possibilitat de desaparèixer rere un llampec.
(Avui aquí hi ha tronar de valent i també ha plogut com feia temps que no ho feia)
Una abraçada.
Bé doncs, quan poguis fes-ho. val la pena.
Bona nit, i bona diada.
És el que vaig pensar jo, que eren ben diferents. Coses de Hollywood, ja se sap.
No m´esperava pas que em diguessis que no t´enlairaries sovint, si poguessis ;)
I res, que aqui no plou ni a tiros, però m´alegro per a tú, deus xalar amb tanta tronera.
Bona diada.
I bona nit plena de llamps i trons.
Publica un comentari a l'entrada