" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


16/9/12

Liles



De seguida t´hi fixes. El terra n´és ple, fan com una catifa lila, la majoria planxades per les soles de les sabates. A simple vista sembla com si haguessin caigut abans d´hora, però si un aixeca la vista, en veu l´arbre ple ; i si un s´hi fixa, veu que el lila és més intens, més viu. El de terra s´apaga i es va trepitjant. Un pare passa amb la seva filla : ella va comptant els passos que fa mirant-se les sabates ; ell es deixa portar, els ulls mig tancats, el braç mig abaixat agafant-li la maneta. Un noi passa amb uns auriculars grossos i negres, rodons, a les orelles : els seus ulls no es mouen, petits i clars, vagues, del seu camí de tornada. En una paret, una pintada : “ La roja me la trae floja ”.

Durant uns metres de carrer, la impressió és d´estar vivint un final de festa, i el lila, menys lila, sembla el confeti d´aquesta, aquell confeti abandonat, trepitjat i sovint brut, testimoni silenciós dels llocs on ja no sona cap música, tan plens de records sovint fugaços ; d´aquell confeti, també, enganxat a la sola de les sabates, difícil de treure ; o d´aquell, més afortunat, que sorgeix entre els llençols on al matí hi ha llums esbiaixades de persianes mig obertes, olor de cafè, el so de les mans passant fulles del diari, el silenci a la cuina...potser hi falta el tap-tap d´alguna pluja lleugereta, però tampoc cal tenir-ho tot. Si més no la música també es pot posar d´alguna altre manera, malgrat s´hagi acabat la festa.


A Sunday Smile by Beirut on Grooveshark

6 comentaris:

neus ha dit...

oh! els Beirut amb un valset... que bé que sona :)

A Girona també n'hi ha d'aquests arbres i no em fixo mai en les flors fins que no les veig sobre la vorera, o almenys així m'ho sembla.

I que bé que aniria una bona plugeta ara... amb llamps i trons i... d'acord, no m'esvero gaire més, hehehe.

M'agrada aquest recopilatori de mirades i records.

Un petó!

Macondo ha dit...

S'han acabat les vacances...arriba la tardor que no acaba d'arribar, la pluja s'endarrereix i la xafogor augmenta. Els mosquits estan insuportables, els jardiners no pensen que els fruits dels arbres acaben caient a terra i són les nostres sabates les que aixafen formant una catifa (vaja una merderada) lila. Pobre color lila, tan vistós com és, fent-nos relliscar amb el perill de trencar-nos coll i barres. Saps quin és el problema: que hi ha massa jardiners i poques jardineres. I que segueixin pensant que les jardineres només són receptacles on plantar floretes!

Apa, a tuesday smile!

Estranger ha dit...

Va bé anar guardant cançons, algun dia fan un bon servei, veus ? El video està força bé, és carregat d´optimisme.

I res, que aqui avui està ben negre i no hi ha manera. Sort que més amunt ja va fent el fet.

Maca, la teva nova foto - si em permets de dir-t´ho, és clar -.

Bona pluja.

Estranger ha dit...

Vaja, t´has quedat tranquil.la, ja ? Coi de mosquits, i de xafogor i floretes empantanagades pel terra. Ja tens raó, ja.

Aquestes fan bonic, però, no enmerden massa. No m´aixafis la poca oesia que en queda, de tot plegat.

Apa, un somriure, és clar que si.

Estranger ha dit...

Veus què passa ? Fins i tot la "p" marxa.

neus ha dit...

I és clar que t'ho permet-ho, les 'floretes' sempre van bé ;-)