" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


28/10/12

Amunt



La fulla m´assenyala una ombra amb forma de punta de fletxa. Amunt, sembla indicar-me. Encara he tingut temps d´estar uns minuts enmig la roureda, mirant enlaire el sostre encara verd tacat d´incipients grocs. Amunt. Al matí, un inesperat convidat a esmorzar, el meu nebot de dos anys, que apareix mentre fullejo el diari. Avui marxa, amb els seus pares i el seu germà. Amunt, amb avió direcció a aquesta paraula que pronuncia accentuant totes les os sense saber molt bé que és això : tOrOntO. Em demana magdalenes amb Nocilla. Li´n faig una, que ataca amb el seu proverbial apetit. Mentre ho fa, repassem la lliçó d´anglès. Primer de tot, i el més important per un nen de dos anys : xocoleit. Molt bé. Després, la tirallonga de números : uan, tu, free,tor,sics, seven. Suficient, però t´has deixat el cinc. Tampoc fa molta falta. Finalment, la paraula de benvinguda : hello. Aprovat, ara ja pots marxar, no et fa falta saber gaire més, la resta la xuclaràs dia a dia. La seva mare somriu. Amunt i a fora, però abans em demana una altre magdalena, mentre somriu altre cop i segueix jugant amb l´estació de tren de plàstic que ha tret de no sé on. M´assenyala una maleta i un paraigua, enganxats a l´andana de l´estació, com si algú se´ls hagués deixat allí . Pararaiges, cartera. No, maleta, que li dic jo. Maleta, repeteix somrient. Deu ser la meva, allí s´ha quedat, que penso.

Marxen. A la seva mare li salten unes llàgrimes. Abraço el meu germà, em penso que no ho havia fet mai. És el germà més proper, per edat i per convivència. És l´antitesi del que sóc jo, en molts aspectes. Admiro en ell tot el que jo no tinc. No m´agraden els comiats. Amunt, més tard m´escapo al bosc. Amunt i avall, és el que repetia en F. mentre esmorzavem. He aprofitat per ensenyar-li com són aquestes dues paraules en anglès : up and down. Li serviran d´ajuda també, viurà en un vintè pis. Farà ninots de neu, això també m´ho ha dit. I tindrà nous amics i amiguetes. I tornarà, a l´estiu, a passar uns díes.

Ara ja són allí, al país del fred de debó. Aquí el vent s´ha acabat d´endur l´estiu. M´he quedat amb la col.lecció de cd´s del meu germà, volia que la hi cuidés jo. La música és important per a nosaltres. La compartim. A dalt de tot, l´amic canadenc. Somric, i el deixo ben a la vista, mentre l´escolto. Tampoc està tant malament, ara per ara. Amunt, sempre amunt, i a tirar endavant.


7 comentaris:

Macondo ha dit...

Bon profe, segur el millor que tindrà mai. Els comiats sempre ens deixen un nosequè a l'estómac.

Avui m'has semblat molt tendre.

PS ha dit...

Ves-te preparant perquè canviareu els rols d´aquí quatre dies. El veuràs a través de la pantalleta, ell allà, tu aquí, i et corregirà quan oblidis una paraula o la pronunciïs en catalanglish.

Veig que el Cohen va fen feina.

(abraçar les persones estimades és un xarop molt eficaç pels freds hivernals, sort que ho has fet abans no marxi)

novesflors ha dit...

Cohen reconforta.

Estranger ha dit...

Si, suposo que estic una mica tou. Per sort seva els seus pares són el millor profe que pot tenir, anglès inclòs.

Bon nit.

-------------------------------------

Segur que ni l´entendré quan se le deslligui la llengua - no li costa gaire, és bon xerraire -. I res, lo del Cohen se´m passarà, no pateixis. Ha estat un moment de debilitat.

Una abraçada,

-----------------------------------

Doncs suposo que si. No sabria dir-te, la veritat. Ahir ho va fer, però. Un punt al seu favor.

Gràcies,

-----------------------------------

neus ha dit...

oh... quantes coses que voldria dir i no sé si ara et convé gaire xerramequeria...
La foto és boníssima, aquesta fletxa és una troballa exquisida.
En Cohen a mi m'agrada moltíssim, està fet tot un poeta.
Ja tens una excusa per anar al Canadà, si quan hi vagis necessites que et portin la maleta pensa en mi.
Han anat ben lluny, però segur que els sents ben propers.
Aquest teu nebot té tota la pinta de ser més espavilat que tota la família plegada :)
Una abraçada. I unes quantes pessigolles si t'han de fer riure.

neus ha dit...

Ostres, ara he rellegit el comentari del nebot i no vull pas dir que la família no sigui espavilada, è? és que em recorda al meu que és més ràpid aprenent coses que nosaltres ensenyant-les-hi :P
Ara no sé si arreglo les coses o les acabo d'espatllar... ai.
Val més que calli :P
;*)

Estranger ha dit...

No, dona, no, és que és espavilat i una mica imitamones, de seguida t´enganxa les expressions i les paraules, siguin en català o en anglès. En aquesta edat comencen a ser com esponges, s´ha d´anar al tanto em el que dius.

La foto és curiosa, si, no sé què devia ser l´ombra aquella. I al Canadà...no sé, ells tornaran per l´Agost que és quan jo hi puc anar. Potser a la primavera, a veure com va tot, però ho veig difícil. per altre banda, jo hi poso poques coses a la maleta, que si no m´hi quedaria més del compte. O sigui que no tindries molta feina em penso ;).

I el Cohen, bé, ja ho he dit abans, Potser alguna de la primera època, ara que el vaig escoltant una mica.

Bona nit.