No
serveix de massa
cercar
imatges als núvols.
Aquests
d´avui
-
amants del capvespre -
em
dius que són esteles de fum
d´un
tren que passa.
Me´ls
miro quedament :
així
estesos són com vetllen
certs
records fosos de nostàlgia.
Em
convides a seguir-los; plàcids
s´estoven,
s´enlluernen i s´apaguen.
Esteles
de fum esteses...
No
serveix de massa
cercar
imatges als núvols.
Ho
he llegit als llibres :
des
del desert dels tàrtars
als
mars cercant balenes blanques
s´esborren
les petjades, sempre infinites.
Te´ls
tornes a mirar mentre
t´explico
aquestes històries
novel.lades
de la vida,
on
mai no passa res, on mai...
somrius
? Dius que si.
Restem
plegats, doncs,
en
aquesta estació de pas.
Tú,
distreta i somiadora,
mirant
d´entendre els núvols.
Jo,
escoltant el darrer xiulet
d´un
tren que dius que passa.
8 comentaris:
Pareidolia en diuen de veure imatges en els núvols, recordes?
És bonic fer volar la imaginació, encara aparentmente serveixi de poc.
Quan sobre l´Albera s´hi posa un núvol en forma de barra de pa, ben allargada, l´anomenem la "rufa". Anuncia tramuntana.
Aquest teu s´hi assembla un pèl.
Bona nit.
No n'he sabut mai de trobar imatges als núvols, a no ser que fossin d'una forma que no admetia discussió possible, com un dia que vaig trobar-me una gran fletxa que assenyalava cap a l'est.
I mira que me'ls miro!
Ara els estic més que agraïda per la pluja que estan deixant caure tan agradablement... pluja a fora i a dins João Gilberto i Caetano Veloso amb una guitarra.
Avui, sense que serveixi de precedent, no m'escoltaré la 'teva' música, de fet me la sé.
M'agrada aquest poema, és dolç com els núvols de sucre sense ser empalagós.
Pareidolia, no ho recordava. Hi ha la paraula nefelomancia, que vaig aprendre d´un conte d´en Tabuchi, que parla d´un home que mirava als núvols. De fet jo els miro sovint, i algun cop hi apareix algun pistoler o un àngel ? Ara , una barra de pà...
Bona nit.
No m´agrada ser empalagós ni enganxifós ni res d´això, o sigui que m´ho prenc com un afalac, tot i que no acaba de ser un poema, potser una petita història escrita com un poema.
I res, ara estic escoltant el Jesus...sona diferent avui tot plegat, les cançons passen a 180 per hora.
Gràcies, altre cop, Elur.
Records al gat.
http://www.espaifotografic.cat/phpBB3/viewtopic.php?f=10&t=5387
clica la rufa i veuràs la barra
bona nit
Una barra de kg., per lo menys.
Maca la foto.
Entre nepho, pareidolia i nefelomància, no sé si estic al Gran Dictat o on.
Bona nit
No, em penso que no. Què és el gran dictat ? una peli del Chaplin ?
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada