S´obre
el dia amb una ratxada, de minuts prou llargs per mullar els vidres.
Nuvolades clares i fosques, retalls nítids de cendres i blancs.Al
migdia, sol eixint amb olor de terra, amb cortina d´aigua de peluix
: descans sobre l´eixada. L´espera de Sant Martí, que no arriba.
Passavolants sense paraigua, retornant sota una pluja
escocesa,nítida, clara, de punxes toves caient sobre jaços molls (
que diria Joyce, l´irlandès ). S´emboira un tros de tarda ;
invisibilitat, envoltada d´ombres difoses. S´enventa el cim del
turó solitari. Els cingles van i venen. Hora d´encaputxar-se i
jugar a fer el milhomes. Els ulls al cel, gris. Pampallugues grises.
El blau, més amunt, fugaç, irreal, instantani. Plugim, pluja, petit
diluvi. Ales xopes i petites, d´una branca a un altre. El refugi, a
temps. S´embafen uns vidres; s´engega l´aire; brunzit d´
escombretes. Una d´en Wilco i els llums de frens, lents i radiats,
del cotxe del davant, sobre la linea màgica de la carretera cap a
ninguna part. S´obre el cel al fosquejar. La nit oberta també com la capsa aquella : llampegeja dins núvols blancs marxant., trona i de pur miracle, mitja lluna, dins l´ull d´on acaba la tempesta. Finalment, l´epíleg de les gotes conegudes, caient de les teulades, segellant el compendi de la pluja, tota en un dia.
5 comentaris:
Aquí ha plogut durant la nit, a ratxes molt fortes, el carrer de casa era un riu, tot anava muntanya avall.Al matí tot sec i durant el dia ressaca de llevant a les roques i l´escuma que es desfeia fins els illots.Olor de pi i de terra fèrtil.
Els helicòpters i les llanxes de salvament segueixen buscant...
Sentiments contradictoris.
Em sembla que m'acabo d'enamorar una altra vegada.
És que tú vius en un món més salvatge que el meu. Al Vallès ens arriba tota la pluja de segona mà, restes, per això a vegades hi ha díes com el d´ahir. Encara que fa cinquanta anys...va ser forta.
Mira-li un altre aspecte positiu : ara no es cremarà res, i el que era negre segur que ja és una mica verd.
Bona nit !
Veus que bé ? Me n´alegro, tot i que jo exagero una mica a vegades...però està bé fer-ho. Tot sigui a fi de bé.
Bones idees !
El que era negre verdeja que dona gust i sóc salvatgement positiva, vallesà. Això no treu que quan algú desapareix i veus que no el troben se´t trenqui el cor.
Bona nit!
Publica un comentari a l'entrada