Un
escarabat topa amb el blau de la tenda, rebota i cau al terra.Es
queda estès allí, es refà i es recol.loca les ales
entortolligades sortides de la seva closca dura i negre. Després
alça el vol, com si res. Sembla un d´aquests “transformers” que
tant agraden als meus nebots.
(***)
El
silenci enlluernador de les nou del matí. El padró i el circ de la
natura, al volt de tot el que m´envolta. Ametlles torrades i un glop
d´aigua. Tot fa olor de darrer regal. M´aixeco i continuo caminant,
cansant-me com a mi m´agrada.
(***)
Una
cornisa de neu, enlairant un metre el cim. A sota, un degoteig. Vola
una papallona i passa un ala delta. Aixeco un braç.
(***)
La
marmota xiula, i fins que no te n´adones, creus que és un ocell.
(***)
Reguerons
sobre la neu, a l´altre costat de la vall. Gent que puja. Aquí,
estic ben sol.
(***)
Flors
i més flors, petites, silvestres i salvatges. És el camí de
retorn, entre avets i aiguamolls,passant camins tapissats de colors
verges.
(***)
Neu
al camí. M´he deixat els pals al cotxe.
(***)
Un
arbre, un camp. L´ombra de l´arbre. Els grills s´han desvetllat
arran dels pobles.
(***)
Miratge
d´un campanar, d´un pont de pedra, d´uns sostres. La llum de la
tarda tot ho canvia.
(***)
Pic
de Paderna. L´he vist molts cops, pintat en un quadre. Hi he passat
pel costat, i un rètol amb el seu nom, m´ha fet parar a
contemplar-lo. Tant gran que és, i no l´he reconegut ! Els ideals
tenen alguna cosa de semblant.
(***)
L´hivern
és pels valents.
(***)
Anglesos,
alemanys, catalans...algun accent parlant per telèfon...és
mallorquí ? Sona una jota. El poble és assegut, escoltant-la.
S´acaba i persones ja grans, de dits gruixuts i caminar lent van
desfilant cap als vells portals de les seves cases. Festa Major. En
una d´abandonada,de tornada, en surt un aire de pessebre que rondava
abans per aquests carrers. El recordo, com la vella piscina del vell
hotel que ja no hi és. Sota els avets que encara l´envolten, la
iaia feia ganxet asseguda a la seva cadira plegable, mentre l´aigua
més freda del món ens feia homes.
(***)
El
formigueig dels peus en remull, el riu que baixa entre roques
conegudíssimes. El sol m´asseca els peus sobre una d´elles.Els
mitjons tornen a lloc, com el calçat. Després, les passes més
dolces del dia.
(***)
Obro
la cremallera. Una filera d´anglesos observa la meva cara de son. He
dormit bé.
La
merla, negre com sempre, saltironeja davant meu.
(***)
Una
estrella, dues...centenars. Una de fugaç, a la part baixa de
llevant. Una de sola, cercant el seu espai.
3 comentaris:
oh... m'acabo d'enamorar... quina preciositat de tot!
Tant, tant, que hi ha un parell de llàgrimes que rossolen galtes avall...
Què donaria jo per poder fer el mateix...
Un post ... perfecte, sí.
Gràcies :*)
Per molts anys J!
Vaig tenir sort aquell cap de setmana. Ara miro d´allargar-lo una mica més...
Gràcies i res,no és pas complicat de fer - i barat a més, de moment no fan pagar encara-
Aqui segueixo ;)
Sempre és bo saber-ho allargar :)
Ho sé, però no estic en condicions físiques... cada vegada que ho provo em desespero més, però paciència no t'acabis i anar tirant.
Així m'agrada :*)
Publica un comentari a l'entrada