Era sota la finestra. Era estiu. Era fosc. Estirat sobre el terra, el cap sobre un coixí. L´aire entrava del bastiment al pit, refrescant la nit. Alguns veïns xerraven. Si obria els ulls, veia algun estel, i el xiprer, observant-me. Si els tornava a tancar, el down tempo del passeig amb el trobador em feia somniar que algun dia escriuria com ell feia la seva música. El disc s´acabava massa ràpid. En Cale era per les nits caluroses d´estiu. Encara ho és, de vegades.
El cap reposa
sobre un vell coixí.
Cale fon la nit
( J.J. Cale, 1938 - 2013 )
2 comentaris:
N'hi ha que sempre se'n van massa aviat, per anys que tinguin... sort que els podrem escoltar fins que marxem nosaltres.
Aquesta nit he estat a punt d'agafar el coixí i anar-me'n al terrat, aviam si així agafava el son.
Si, ara s´està millor al terra que a sobre el matalàs.
Era un bon music, un home discret i poc amant de la fama. El disc "Trobadour" no té cap cançó per menystenir, i de discos així n´hi ha molt pocs.
Publica un comentari a l'entrada