Sovint
oblido, mirant de recordar. A la volta del camí, oneja una flor,
lila, enfront de tot l´or que transforma la mà del sol, maleït pel
seu propi desig com li passava al pobre desgraciat del conte que per
demanar, demanà que tot el que toqués es convertís en or pur. La
flor lila sembla aliena als desitgos conquerits, com Lot sortint de
Sodoma fent el seu propi camí.
4 comentaris:
No és un escrit planer aquest, és ple de símbols. Amb poc diu molt, o a mi m´ho sembla.
Se´m fa difícil contestar, la veritat. Amb aquesta calor que fa...de totes formes si hi veus molt amb poc...ja és molt.
Bona nit - i fresca si pot ser -
Hi ha qui diu que cal buscar i qui diu que no busquis que trobaràs, a mi em sembla que tot està en mans d'en Murphy. Ell decideix i nosaltres ja podem anar fent.
I qui és Murphy ? La flor lila t´ho diria, de ben segur. Ella s´ha oblidat de moltes coses...
Publica un comentari a l'entrada