Gabriel
Fauré m´acompanya avui mentre escric el que no sé. No ho sé
perquè sovint només em passa, la necessitat d´encetar algunes
paraules sense saber el rumb que prendran, com el que fa
estiraments abans de posar-se a córrer. Fauré posa la melodia i el
cos es relaxa. Podria ser un somni, ahir vaig tenir-ne un d´intens,
però ja no el recordo. En Francesc Parcerisas se´ls anota,i els explica entremig de les vivències del seu breu periple en una universitat a Pequin, a més d´afegir-hi poemes xinesos. Els poemes estan molt
bé, m´agrada la poesia oriental. Ben mirat, penso ara mentre teclejo, no seria mala idea transcriure´n un, el qual recordo vagament ; em va agradar
especialment . Era sobre una dona, abans d´anar-se´n al llit. Tenia tota la concreció delicada, harmònica, suau i breu tan característica d´aquella. Destil.lada d´artificis, sense dobles sentits. M´aturo un moment i el vaig a buscar...
...i
vet-lo aquí. No en recordava el títol, però resulta ser escaient
al temps que toca. Estacionari, que diria un conegut meu :
Cançó
de les quatre estacions : tardor
Ella
obre la finestra i veu la lluna de tardor,
apaga
l´espelma, deixa caure la faldilla de seda.
Amb
un somriure separa les cortines del meu llit,
hi
enfila tot el cos – una aroma d´orquidea ho omple tot.
Zi
Ye
La tardor ja ens ve a visitar aquesta setmana, segurament amb alguna que altre lluna, alguna finestra encara oberta, algun somriure i més d´un aroma sorgint de les fulles caient al pas del dits, com faldilles de seda, d´un bon llibre. I amb la seva música, tant semblant i tant paradoxalment diferent, de tots aquests dies pendents de passar. Acomiadar-se de l´estiu tampoc té massa sentit, almenys per a mi.
4 comentaris:
No sé si té doble sentit, jo diria que sí.La lluna de tardor, l'orquídia fragant i el toc de seda tot és u, que diria el teu amic Vinyoli.
La música li escau també, la primera part, sobretot.
Avui m'hi fixaré amb la lluna , fa dies que no ho faig i no sé si decanta o s'enarbora.
Segons el llunari, a dia d´avui ja anem enarborant la lluna, cap a una altre de nova. D´aqui uns dies serà un bon moment per plantar alguna coseta, si vols que creixi bé.
I és clar, el poema és una imatge, un petit traveling on hi ha la dona, la lluna, el llit esperant, la seda caient i...l´orquídia. I fixa´t que la dona només fa caure la faldilla. Perquè serà ?
Serà perquè la dona és una estona llesta i amb la faldilla de seda ja va prou vestida. No necessita res més perquè l' orquídia ja és en ella.
....
Quina coseta es pot plantar ara mateix? Verdura d´hivern? cols, bròquil?
Ahhh...o sigui que no porta res més que la faldilla...caram amb el poeta...
Correcte, i també és un bon moment per l´escarola i l´enciam, tot i que sigui de primavera. D´aqui res també pots plantar api i espinacs i d´aqui un mes, m´es o menys, faves i pèsols.
I al jardí, abonar i remoure terra i bé, a esperar els bolets també.
I abraçar algun arbre a Requesens.
Bona tardor
Publica un comentari a l'entrada