Paraules d'amor

Afirma Cyrano que les amants dels poetes són un petit quelcom, com un somni bufat a l’ampolla d’un nom. Romeo, més jove, mirant sempre amunt, fa famós aquell silenci ! ¿ quina llum brilla a la finestra ? és l’Orient i Julieta el sol !. I Neruda, recitat fins a la sacietat : para mi corazón basta tu pecho, para tu libertad bastan mis alas... entre milions d’altres ...ahir, passejant ben d’hora al matí per l’extraradi de la ciutat vaig pensar en una idea per a  un conte ple de tòpics amorosos, de frases d’aquelles que a vegades et trobes escrites en una paret i et fan somriure amb condescendència, o que escoltes en una cançó de lletra més que dubtosa escoltada centenars de vegades però que segueix resultant balsàmica...hay cuatro rosas en tu honor dentro del vaso que te doy, son del color de tu ropa interior y huelen a rosas como tú ... fa fred i la cançó em fa pensar en aquests tòpics ingenus sobre l’amor, en com de necessaris son de vegades...l’espurna, la flama, l’incendi...les ones, el mar, la tempesta ... l’absència i el desig...com una novel·la rosa, omplir el relat amb dos personatges devots del seu amor únic i irrepetible, ple de tota aquesta superficialitat de creient d’ulls clucs, de tota una vida plena de magnífiques coincidències curulles de màgia per tot arreu, lluny de totes les reflexions contemporànies les quals, estadístiques en mà, confirmen la fi de l’amor entès com a etern, a pesar de que els amors eterns son els més breus. Contradiccions que porten a un contrapunt dins el relat.

Llavors em topo amb una calavera pintada dins una pilona d’un pont, tota blanca i sense boca. Els humans som incombustibles i encara morim d’amor, és clar. Segueixo caminant i el pensament canvia. Totes aquestes frases fetes porten dins seu la dolçor d’una veritat inacabada, aquella que fa portar la bena als ulls a l’angelet repartidor de sagetes. El contrapunt seria la bena que tant sovint cau entre els amants. la fi de la joventut, les conegudes etapes cremant-se, la paraula que salva un moment i enterra després, la terra eixorca i el desig de predir la catàstrofe, tal com diu la Blanca Llum, qui remata amb el contundent allò que vam fer va ser follar-nos la pena. Nous temps farcits dels vells temps.

I en canvi, per a alguns és amor sempre. El relat no canvia de frases fetes d’antics comediants. No en sabíem més, encara canta algú de gran. I per això tot es repeteix, d’una manera o d’una altre. A vegades només l’absència ens ajuda, idealitza el concepte. A vegades no som estranys sinó vells coneguts. Un altre tòpic de quan la veus per primer cop i tens aquella sensació de que la coneixes de tota la vida. A menudo me recuerdas a alguien  ... El cas és que escriuria el relat només per poder gaudir de tots els versos i versets plens de metàfores somniadores, destinades a un final feliç, gens literari, només per variar de registre i anar per fi de bracet amb tu, condemnada felicitat. 

Soc un romàntic, sense cap mena de dubte.