Ocupació ( reprise )

La vida, deies,

es cura amb més vida.

Debades, et deia,

debades com plors

-sobre la terra només

hi quedaven flors.-

I el marbre de la cuina ja era fred

i la balconada...sola,

sense la llum preuada

de la plèiade besada 

- eren llençols,

damunt records.-

( i les paraules )

Obro el vidre 

per prendre les ales

a l´esfera daurada :

dono corda a la vida

-oscil.la el pèndol com

trist, sí, de l´ ànima -

I me n´adono ara que, eixorc,

l´adéu fou mentider ;

el teu darrer alè el soc

del carro d´on et vas alçar

- aturant-se més enllà,
per ara retornar-.

Brancusi, Somni ( 1908 )