" Tu ets el teu propi precursor, tu l´estranger que passes ran la porta del meu jardí " - Kahlil Gibran


25/1/17

Automàtica.9


Sé d´aquella paraula, apresa fa poc. D´això es tracta, possiblement, sense voler ser profeta, però a vegades cal embrancar-se primer per anar desvetllant el fons del bosc; o de l´arbre, segons la seva grandària. La millor història del món deia el seu títol, i ho podria haver estat si no fos de la seva pròpia impossibilitat. Al final, l´amor resulta ser cec, o ceg, com vaig llegir fa poc en un petit dibuix d´una peça que anava sense forat. -El forat, ceg- em van escriure al full. Curioses paraules, si les uneixes : forat cec. A vegades són les més reveladores, com quan llegeixo que la hipocresia és un tribut a la virtut. Un forat cec seria més o menys això. Com l´amor quan és així definit, privant la virtut de poder relatar la pròpia història viscuda a través de moltes vides, fabricant la millor història del món, amic Rudyard. Però bé, del que es tracta és de l´aigua que solca l´aire breument al picar els rems contra l´aigua, d´això precisament. Un bocí obert de la història per ser descabdellada. La imatge és precisa i nítida i...com feia el vers ? Et vaig jurar que en tot et trairia honestament. Aquestes frases sobrevingudes són la veritable traïció, la més honrada, la de l´engany del present – aquest temps brevíssim segons el patrici il·lustre -, la de la imatge precisa i nítida que com les paraules llegides, salten amunt  – dins l´airecel – tot aturant-se en

l´aiguabatre


4 comentaris:

PS ha dit...


Te la robo l'aiguabatre.Si?

Estranger ha dit...


Si us plau...és de domini marí

novesflors ha dit...

L'aigua que solca l'aire breument, sí, d'això es tracta. M'agraden les teues escriptures automàtiques.

Estranger ha dit...


D´això es tracta.

Gràcies,